Valls-Llobet

Sunday, March 21, 2010

FA 44 ANYS 400 DELEGATS ESTUDIANTILS I 33 INTEL·LECTUALS ESTAVEM CONSTITUINT EL SINDICAT DEMOCRÀTIC D’ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

Durant el dies 9-10-11 de Març de 1966 es va constituir el SDEUB, com a Sindicat democràtic d’estudiants. Tal com ressenya Josep Maria Colomer a la Gran Enciclopedia catalana, i a l’Historia dels Països Catalans coordinada per Albert Balcells, ens vem trobar 440 delegats estudiantils i 33 intel·lectuals i professors.
Una mirada retrospectiva sobre la solidaritat ciutadana que es va despertar al voltant del que després es va denominar la “Caputxinada”, ja que varem estar tres dies tancats als Convent dels caputxins de Sarrià, envoltats per la policia, m’ha fet recordar que malgrat no érem conscients, quan estàvem a dins, de la repercussió social del nostre acte, en plena dictadura.
Un sol acte va fer prendre consciència a moltes generacions de joves que estaven apunt d’entrar a l’Universitat, fent Preuniversitari o sisè de Batxillerat i que m’he anat trobant després al llarg de la vida, i m’han confirmat com aquest fet els va obrir els ulls de l’absencia de llibertats democràtiques que teníem i de la necessitat de lluitar contra la dictadura per una societat més democràtica. També va tenir conseqüències dramàtiques per molta gent. Molts estudiants van ser enviats a fer el servei militar a Àfrica, amb la suspensió del privilegi que suposaven les milícies universitàries, i 69 professors de la Universitat de Barcelona foren expulsats l’estiu de 1966, per haver donat suport al SDEUB. Entre ells el Professor de Medicina Lluis Daufi, al que li vaig proposar assistir jo mateixa, i que va perdre l’oportunitat de continuar una carrera universitària, i es va veure obligat a dedicar la seva professió cap a la recerca. Des de aquestes línees, un record i un homenatge.
He recordat aquets fets, per el que varen suposar de compromís cívic, i de solidaritat ciutadana, en un moment, en que sembla que ens hagin tret tota responsabilitat a la ciutadania, i en la que per boca dels populistes volem donar la culpa de tot el que ens passa als governs, quan ens han robat la possibilitat de participar de forma plena en la solució del problemes de la “civitas”, i quan fa falta que tots i totes ajudem a la solució dels problemes immediats, no trobem les xarxes socials adequades per fer-ho. Encara que a Torruella de Montgri, m’explicaven dijous els grans exemples de solidaritat ciutadana durant la nevada, amb famílies ajuntant esforços, escalfant-se juntes, i compartint els queviures del rebost.
També ho he recordat perquè ahir vaig poder parlar sobre democràcia participativa i compromís cívic amb estudiants molt joves, a la trobada que el sindicat de estudiants (AJEC) feia a Pineda. Alguns estudiants es lamentaven de no haver pogut participar en lluites democràtiques ben definides, com las que varem fer nosaltres, ja que ells es sentien impulsat només a “mantenir” les conquestes democràtiques assolides per les generacions anteriors. Varem poder debatre com cada generació s’haurà d’afrontar a nous reptes, i que millorar la qualitat de la nostra democràcia, lluitar contra el frau i la corrupció, i defensar el nostre planeta de la destrucció que suposa el canvi climàtic, amb una lluita activa per les energies renovables que no depenguin del petroli ni de les nuclears, exigirà tanta o mes energia ciutadana que la emprada per lluitar contra la dictadura. Això si, no en tindrem prou amb un sindicat, necessitarem la força de les xarxes socials, dirigides al bé comú. Tinc confiança en les noves generacions de ciutadans i ciutadanes, que com els estudiants de fa quaranta anys, no es miren nomes el màlic, sinó que es comprometen a fer millor el seu futur. Crec que els seus drets de ciutadania haurien de ser respectats i que han de poden participar en la vida electoral des de els 16 anys. Seria un objectiu ciutadà per una societat que ja te llibertats però les exerceix poc.

2 Comments:

  • At 2:46 PM, Blogger Alejandro A said…

    Benvolguda senyora Valls-Lobet,

    m'adreço a vosté mitjançant un comentari de bloc ja que no tenc la vostra direcció de correu-e ni cap altra forma de contactar.

    El cas és que vaig llegir el mes passat l'article de Público on vosté donava un punt de vista molt interessant sobre la salut i les dones.

    El meu nom és Alejandro Aparicio, soc infermer i estic col·laborant a l'organització d'unes jornades per estudiants d'infermeria d'arreu l'Estat espanyol a càrrec de l'Asociación Estatal de Estudiantes de Enfermería". Aquestes jornades constaran de diverses activitats per formar als i les estudiants en valors cívics i també polítics, a més de dotarlis d'eines per poder criticar millor les nostres realitats.

    Després del que he pogut veure a l'article i al seu blog, m'agradaria saber què hem de fer per poder comptar amb vosté, en cas que sigui possible, per fer la conferència innaugural. El paper de les dones a la salut (tant com professionals o com a pacients) ha estat sempre secundari i crec que amb aquesta xerrada podriem mirar d'empoderar una mica més a les meves futures companyes.

    En cas que volgueu contactar amb mi, em podreu trobar a idpala@gmail.com

    Moltes gràcies per la seva atenció. Fins aviat!

     
  • At 11:17 AM, Blogger Berta Roig said…

    Benvolguda Carme,

    Li escric en relació a un treball que estem realitzant per l'assignatura de Història de l'educació a Catalunya a la Facultat de Pedagogia de la UB.
    Busquem persones que partissipéssin a La Caputxinada per poder-les entrevistar per a fer un breu reportatge. Incloc més avall un text que hem redactat per pot ajudar a ubicar aquest treball.
    Després de llegir la seva entrada al Blog, ens agradaria molt de conèixer la seva experiència de primera mà.
    Moltes gràcies per la seva atenció i fins aviat,

    Berta Roig Isern


    PROJECTE: La Caputxinada-Visions personals de la Universitat franquista.

    Des de l’assignatura de Història de l’Educació a la Catalunya Contemporània que cursem actualment a la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, estem preparant el projecte: La Caputxinada-Visions personals de la Universitat franquista.

    Es tracta d’un breu reportatge que reuneixi testimonis de persones que d’una manera o altre varen estar involucrades en els fets que van tenir lloc al convent dels Pares Caputxins de Sarrià (Barcelona), entre el 9 i el 11 de març de 1966 amb motiu de l'assemblea constitutiva del Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). És per aquest motiu que busquem contactar amb persones que puguin participar concedint-nos una entrevista.

    La intenció del reportatge no és només la de conèixer de primera mà els fets que succeïren, sinó que ens interessa especialment la vivència que en van tenir es persones que hi van participar, els motius que els van empènyer en involucrar-se en els moviments estudiantils i com entenien la Universitat en aquells moments.

    No es tracta per tant d’un treball exhaustiu pel que fa a la descripció dels fets -tampoc no podríem ja que es tracta d’un reportatge breu- però que si que té la aspiració de copsar l’ambient, els pensaments i les emocions del moment entre els estudiants universitaris.

    La finalitat del treball és formativa evidentment per a nosaltres, que tristament fins fa un temps coneixíem ben poc del que va representar la constitució del SDEUB, però també per a la resta d’alumnes de l’assignatura donat que el reportatge es projectarà a classe a final de curs.

    Atentament,

    Júlia Coromina, Arantxa Saenz, Laia Soler, Berta Roig
    (roigberta@gmail.com-Berta Roig Isern)

    Estudiants de Pedagogia a la Universitat de Barcelona

     

Post a Comment

<< Home