L’HORA DE LA POLITICA..........AMB LA CIUTADANIA.
La crisis econòmica provocada per l’ambició desenfrenada i la mala gestió dels mercaders del capital, han fet palès que fins i tot els que es declaraven neoliberals fa dos dies, parlin de regulació, i planificació, encara que sigui tapant-se el nas i amb la boca petita. Ha arribat l’hora de que la POLÍTICA, reguli la economia i dirigeixi el futur de la nostra convivència, encara que aquesta política li falti discurs i li faltin actors.
Ningú pot creure que Bush, part per acció i omissió del desastre, pugui fer gran cosa mes que rebre al G 20, però sense idees, ni propostes. Crec que honora al president Zapatero que Bush el vulgui excloure de la reunió. El últims dies del gran mentider de les armes de destrucció massiva, de la girada de cara de les resolucions de la ONU, i de la invasió del Irak, no pot convocar res que no sigui una comèdia i una fotografia per la galeria.
Ens repeteixen des de mitjans i opinadors que hem de tenir confiança. Confiança amb qui i per què? Si el diner públic que hem estalviat amb els nostres impostos durant anys, es fa servir com a gran decisió per injectar valor a la borsa i aquesta continua caient, sembla que els accionistes anònims continuen venent i que els que tenen capital o el guarden o el tenen amb piles de 500 euros de origen fosc o negre, i per tant no inverteixen. Ara es hora de la transparència i de llegir a fons les pàgines de economia i negocis dels diaris que us intentem recopilar cada setmana a aquesta agenda. Però falten espais per tenir informació de veritat i per despullar les falses noticies amb que ens volen fer creure que algú controla el capital financer globalitzat i volatilitzat, i per conèixer els veritables responsables del desastre.
Deia Hanna Arendt que la forma més subtil de la tirania eren les burocràcies, polítiques i econòmiques, precisament perquè no tenen cares, perquè acaben sent la tirania de NINGÚ. I es difícil enfrontar-se a ningú quan han intentat que els ciutadans i ciutadanes no tinguin cap responsabilitat política, quan han intentat que la ciutadania es converteixi amb no-res. Només estan arribant noticies per fer nos por, a la regressió, a perdre la feina, a la impossibilitat de aconseguir habitatges dignes. Mitjançant la por ja es comença a parlar de no prendre mesures sobre el canvi climàtic, o es neguen el seus riscos per algun oracle que ve del passat, es retallen drets humans com la vergonya de Guantanamo i enlloc d’anar endavant amb la construcció de Europa, cada país pren mesures per el seu compte. Mitjançant la por a un incert futur es vol mantenir callada i resignada a la ciutadania, però nomes la incertesa pot fer créixer la creativitat.
Les solucions politiques per el futur, no poden néixer de les burocràcies que no son NINGÚ, sinó dels nous ciutadans i ciutadanes conscients, que tenen idees i propostes per construir el futur i dels governants que vulguin escoltar i crear politiques publiques no partidistes ni electorals. Per això us animem a participar amb el primer debat del Fòrum de Ciutadans pel Canvi, obert durant tot el mes de Novembre, per debatre a fons el que s’amaga al darrere de la crisis econòmica actual. Si la política ha de dirigir la economia, la política no es podrà fer ni desenvolupar sense la ciutadania conscient i compromesa. Es la hora de desvetllar mentides i de fer propostes pel canvi.
Carme Valls-Llobet
(text complert del apunt que dona entrada a la agenda de Ciutadans pel canvi de aquesta setmana).
Per qui vulgui saber mes us recomano el llibre de Jean-Franços Gayraud :" El G9 de las mafias del mundo" en que explica tota la recerca geopolítica del crim organitzat, aprofitant la globalitació financera. Era un aspecte de la crisis que desconeixia. Encara que després de llegir la documentada novel·la del Larsson "Els homes que no estimaven les dones", amb la saviesa de un periodista investigador de fosques relacions financeres, ja tenia sospites mes que fundades. Com veieu a vegades hi han avantages de romandre un estiu amb la cama trencada.