Valls-Llobet

Friday, September 12, 2008

LA FRONTERA INTERIOR
Carme Valls-Llobet. Publicat al Diari El PUNT. (12-9-2008)

“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte

Amb aquesta cita comença l’excel·lent llibre de Ramon Màiz, catedràtic de Ciència Política a la Universitat de Santiago de Compostela, que es titula “La Frontera Interior”, (Tres fronteras Ediciones. 2008) i que reflexiona sobre el lloc de les nacions en la teoria de la democràcia i el federalisme. El debat obert els últims mesos sobre el com hem de fer les negociacions de finançament i potser la poca pràctica existent, en els anteriors governs de Catalunya, en els que la estratègia de peix al cove, no havia estimulat les qualitats necessàries per negociar. El fet que encara no coneixem exactament quines son les controvèrsies en la negociació, fa que només arribi a la ciutadania el to dels actors polítics, més que els continguts. To que va ser lamentable en la compareixença del Sr. Solbes i que ens va deixar orfes del contingut de les seves propostes, repetint només que ja va presentar un document.
Un altre fals debat obert ha estat la forma de la negociació, com si el fet de que sigui bilateral o multilateral canvies totes les condicions de futur. Es obvi que el afecti a unes determinades competències i a uns acords que estan especificats al nostre Estatut (ara ja Llei del Estat espanyol) s’ha de negociar bilateralment entre els governs de Catalunya i del Estat i també es obvi que el que afecti a totes les nacions i autonomies del Estat Espanyol s’ha de negociar multilateralment. Com diu Màiz : “El federalisme multinacional,es un escenari pluralista i deliberatiu que aspira a la acomodació de varies nacions al mateix Estat. Amb aquest fi ha de implicar àmbits multilaterals i bilaterals de negociació i deliberació, un sistema de partits complexa (partits de àmbit estatal i de àmbit no estatal) i unes identitats superposades i compatibles. Però, tanmateix, ha de predefinir un concepte no nacionalista (pluralista i inclusiu) de nació (com nació plural de nacions plurals)”

La economia es important per la gestió del espai públic, però encara es mes important la política, el com definirem el model, que no es només un consens, ni pot ser una imposició. La desaparició de la economia com el lloc fonamental de les decisions i de la direcció de la convivència crec que serà un dels signes del segle XXI. La crisis econòmica internacional posa de manifest que cada vegada mes necessitarem una geopolítica per assegurar la nostra supervivència. Però aquesta geopolítica no pot ser superficial, amb pressions, extorsions, insults, o demagògies. Ni tampoc la podem fer amb desconfiances i preveient que tots els que considerem el nostre exterior, ens volen fer mal, o van en contra nostra, perquè l’anticatalanisme de alguns no respon a la voluntat i el desig de una amplia majoria de ciutadans i ciutadanes del Estat espanyol.

No estem perplexos però es cert que ens hem de definir clarament els camins a seguir. Volem erigir murs i fronteres en el nostre interior, o volem trobar els camins de aliances amb respecte a les nostres identitats? Estem en un mon de interdependències, i que la forma amb que les organitzem, amb respecte a la autonomia de les persones i de la seva forma de governar-se, ens donarà la riquesa de recursos que necessitem. Estic amb Màiz quan diu : “El nucli del federalisme està integrat per la articulació de autogovern i govern compartit , de la mà del principi de competència vs jerarquía; i el seu model normatiu es una matriu horitzontal de distribució i de interacció de poders, una estructura policèntrica, en xarxa i no piramidal del poder polític”. Ara es la hora de la voluntat política per refer el nostre futur. Tots i totes haurem de determinar que volem fer amb el nostre país. Si volem tancar-nos dins les nostres fronteres interiors o si creiem que un mon globalitzat requereix l’audàcia de saber viure sense tancar-se i de saber construir ponts, enlloc de parets, murs i fronteres.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home