REFORMA CONSTITUCIONAL PER UN SENAT FEDERAL.

Un acord del Congrés del PSC que considero prioritari, tal com vaig explicar en els 5 minuts inicials del Congres en els que varem parlar les entitats convidades.
Adjunto les meves paraules inicials:
BENVOLGUTS AMIC I AMIGUES DEL Partit dels Socialistes de Catalunya:

En el marc de l’onzè Congrés Nacional del Partit dels Socialistes de Catalunya, en nom de CpC, us volem dir que coincidint en molts aspectes del diagnòstic que la ponència marc fa de la Catalunya de principis del segle XXI, us hem volgut fer arribar un conjunt de propostes que han estat treballades amb la nostra metodologia de democràcia deliberativa, amb la intenció de reforçar la aposta estratègica per el futur de Catalunya, si teniu la voluntat de tenir-les en compte.

Malgrat ha estat un mes ple de Congressos de la majoria de Partits, el vostre Congrés representa el Congrés que fa una aposta clara per la RESPONSABILITAT I PER LA ESPERANÇA per la ciutadania catalana.

Perquè la RESPONSABILITAT? Per què els debats que tindreu durant dos dies, pretenen resoldre problemes reals i no eludir decisions que afecten el desenvolupament, la salut i la qualitat de vida dels homes i dones que viuen i treballen a Catalunya.
Per què només des de la responsabilitat podem afrontar els reptes dels desplegament del Estatut, resistir la mala situació econòmica i desenvolupar un adequat acord de finançament.

I perquè som un país, Catalunya i Espanya, en que alguns irresponsables estan fent servir les llengües com arma per atacar la convivència,alguns irresponsables han fet servir l’Estatut com instrument per intentar estimular posicions anticatalanes des de altres llocs de Espanya, molts irresponsables volen fer servir una crisis econòmica mundial, per fer-ne un us partidista, o fins i tot algun irresponsable pretén donar lliçons de com parlar be el català oblidant que sense la lluita decidida dels partits d’esquerres i demòcrates durant la lluita franquista i la transició, encara estaríem llegint llibres en català, amb llanterna, a la nit i a sota el llit, com tants de nosaltres varem haver de fer.

He dit que veiem aquest Congrés com el de la ESPERANÇA PER CATALUNYA I PER LA GENT QUE HI VIU I TREBALLA.
Us ho hem desgranat en el document que teniu en els vostres dossiers. El sentit de la política es la esperança pels Canvis, l’esperança de millorar. Per això us proposem els que ens semblen els canvis imprescindibles:
1.-Canvis per garantir els Drets Civils i Polítics de la Ciutadania.
2.-Canvis per Garantir una Espanya plenament federal.
3.-Canvis per garantir més justícia global.
4.-Canvis per un desenvolupament econòmic i humà sostenible.
5,-Canvis per construir la nova Europa i gestionar la globalització.

Quan varem signar l’acord polític per la legislatura actual entre PSC i CpC, ja varem incloure molts dels punts que ara us proposem. En especial el respecte per la participació ciutadana i el treball per fer de Espanya un estat federal. La reforma constitucional en clau d’un nou context federal per Espanya, s’està fent imprescindible a mesura que ha crescut el desplegament de l’Espanya de les autonomies, considerada ja federal en els fòrums internacionals. La conversió del Senat en una autèntica cambra territorial amb les quatre llengües cooficials representades es una autèntica prioritat. S’enganyen els que diuen que no podem avançar perquè a Espanya no hi han federalistes. No es poden descobrir els amics si no els hi dones la mà, i no pots fer aliances i pactes si vas amb cara de gos. Potser si que hi ha dos Espanyes, i que una ens pot gelar el cor, però he descobert que només es la Espanya de alguns polítics i alguns funcionaris que se l’imaginen una, i exclouen la diferencia, i que hi ha una altra Espanya, la Espanya de la gent, dels professionals, de les associacions de dones, de les empreses, de les Universitats, dels sindicats, de les xarxes de recerca, que vol organitzar-se per treballar junta, amb respecte per les diferències, però sense odis ni rancors. Federalistes hi son, de federalistes n’hi ha, només cal escoltar les enquestes de opinió de Catalunya i nomes falta tenir espais perquè es puguin expressar a la resta de Espanya.

Hem de treballar per lluitar contra la desafecció política creixent. CpC aposta per la radicalitat democràtica i la participació activa de la ciutadania en els processos de disseny, implantació i avaluació de les polítiques publiques.
Per què només tornant a compartir la responsabilitat a la ciutadania, amb la participació cívica, refarem l’error de haver-la convertit en el RES polític, destinada a votar cada quatre anys i negades a opinar i decidir sobre res mes perquè els seus representants ja els hi resoldran TOT.
Creiem que es imprescindible que Catalunya es doti de una llei electoral pròpia, i que serà bo que els partits i les institucions siguin cada dia mes oberts i transparents.
Apostem per la laïcitat plena de l’Estat, entenent que la laïcitat implica una nítida i plena separació entre l’Estat i les confessions religioses, però també una relació de cooperació entre ells. Cal reconèixer a les religions el seu dret a intervenir en els processos públics de deliberació, però com qualsevol altra organització que aspira a influir en l’opinió pública. Les religions, en democràcia, no tenen dret a dictar lleis, i una cop aquestes estan aprovades, tenen el deure de respectar-les.
Creiem que la aposta decidida per garantir la justícia social fa necessària que la despesa social de Catalunya com a nació socialment avançada avanci cap a una convergència de la despesa social amb la UE, i volem el foment de politiques socials més transversals, que elimini qualsevol forma de discriminació i exclusió, i garanteixi el dret a una educació, i sanitat de qualitat, el dret al accés de la cultura, als serveis per l’autonomia personal, de una política social sobre l’habitatge i per unes politiques de integració de la immigració.
Molta feina. Ho sabem. Però tal com va dir el Pesident Maragall durant els discurs de acceptació de la medalla de or de la ciutat de Barcelona, nosaltres treballem al inrevés que Penelope “De nit somiem i de dia construïm”.

Estem de acord amb vos, President Montilla, poca broma amb els drets, amb el finançament, amb la llengua i amb la lluita contra les desigualtats. Hem de pactar només amb qui vulgui construir i qui vulgui defensar el drets de ciutadania sense exclusions. No ens perdonaria pas el país pactar només per raons sectàries o partidistes, ni per mantenir el poder a tota costa.

Vos President Montilla, ens vareu demanar fa ara 4 anys que ajudéssim a construir l’espai socialista i a fer-vos més porosos amb els problemes de la ciutadania.
Partint de la base de que no podem construir sense la participació ciutadana, i que hem de escoltar per fer propostes positives de canvi, i després prendre decisions, per què la polis s’ha de anar fent cada dia, volem construir l’espai socialista de Catalunya, si per socialisme entenem:
LA LLUITA A FAVOR DE LA JUSTICIA SOCIAL.
LA LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS, DE CLASSE, DE GÈNERE, DE CULTURA I DE RESPECTE PER LES OPOCIONS SEXUALS.
LA LLUITA CONTRA ELS ABUSOS DE PODER I CONTRA TOTA FOMA D’EXCLUSIÓ.
LA DEFENSA DELS DRETS DE CIUTADANIA, inclòs el dret a la pròpia identitat i diferència.
LA DEFENSA DE LA RADICALITAT DEMOCRÀTICA.
I
EL RECONEIXEMENT DEL PAPER POLÍTIC DE TOTS ELS CIUTADANS I CIUTADANES QUE VIUEN I TREBALLEN A Catalunya.


El nostre suport i la nostra complicitat per aquesta lluita que representa una aposta responsable per fer realitat la ESPERANÇA DELS CANVIS DEMOCRÀTICS, que la gent i el país necessita.

CANVIS que poden semblar encara impossibles, però que amb la empenta de tots i totes podem aconseguir. N’hi ha molts que ja lluitàvem al Maig del 68 i “Com som realistes demanem lo impossible”.
Endavant i Bon feina.
Carme Valls-Llobet (presentada a les 12 del matí del 18-7-2008 al Plenari del 11è Congrés delPSC).