Valls-Llobet

Monday, May 12, 2008

Minha pàtria é minha infància:
Por isso vivo no exílio.
CACASO . poeta brasiler

Ha estat una setmana plena de records. La mort de Mercè Sala, amb la que haviem compartit els primers compromissos polítics dins de les comunitats cristianes a les Congres de Balmes, m'ha conmogut. No per esperada, ha estat menys sentida. No fa ni tres mesos que feiem plans per treballar i crear aliances dins de la Euroregió. Ella proposava fer-ho amb els Consells económics i socials del Sud de França, Aragó, Balears i València. Jo li proposava que fessim també contactes amb les asociacions ciutadanes que treballen en l'àmbit cívic-polític. Valenta com sempre, com la recordo als disset anys, parlava de cara i plantejava les seves propostes. valenta com sempre, ha afrontat la mort treballant fins l'ultim dia.
Ella m'ha fet pensar en el plans de canvi polític que haviem fet quan encara estavem inmerses dins de la dictadura mes crua. es clar que teniem por, però no ens ho deiem. Anavem a Montserrat, ens reuníem molt i ens empassavem la por. Allà varem descobrir el compromís cívic, com una forma de exercir l'amor per la vida, l'amor per canviar les condicions de vida. La dictadura i la misèria que ens envoltava, amb les barraques del Somorrostro i del Carmel, varen forjar el nostre perfil socialista i democràtic. Els càrrecs i el poder quedaven lluny, millor dit ni imaginables. De fet sempre va preferir mes fer feina que lluir-se. Tot i malalta, el divendres 11 de Gener encara va publicar un article al Periódico sobre "El tunel incert" en el que declarava que només hi haurà bona funcionalitat de l'obra de l'AVE i un bon servei de viatgers si travessa barcelona, ... però que per fer-ho s'ha de dialogar i pactar amb els ciutadans. Encara he trobat al informatiu del Ajuntament de Barcelona, del mes de Marça, una entrevista amb ella, en la que declarava que seria absurd fer passar l'AVE pel Vallès, ja que deixaria de connecatr les ciutats.
Ella tenia una web que espero no tanquin. www.mercesala.com
El condol al Carles i a la Carme, la germana metgessa, ja els hi vaig donar personalment. El record de la Mercè, el seu rigor i la seva empenta m' acompanyaràn el temps que tingui de vida.

Exemples com ella i com el de la metgessa de 84 que hem conegut aquesta setmana, per Informe semanal, que des de Addis Abeba, està operant les fistules vaginals-rectals que pateixen les dones al tenir els fills sense atenció, amb parts complicats i solitaris, i amb la complicació de les dones que han patit la mutilació de genitals quan eren petites, i ja tenen unes cicatrius anomales dels genitals amb mol poc espai per poder donar a llum. Que una metgessa als 84 anys encara té la força de operar cada dia, i formar a altres dones per fer d'infermeres i matronas, en uns territoris a on quasi no n'hi han. Una bona lliço pels que pensen que han de "liquidar" l'aportació dels metges i metgesses majors de 65 anys, que encara volien donar els seus serveis a la medicina pública.

1 Comments:

  • At 4:46 AM, Blogger JUAN said…

    Estimada Dra. El día 23-05-08, tuve la suerte de asistir a la conferencia que dió Vd. en Mollet del Vallés.
    Soy un hombre de 53 años y me gustaría decirle que me sentí absolutamente identificado en los comentarios y las hipótesis que hizo sobre las causas que producen la fatiga crónica.
    Trabaje durante 20 años en un habitáculo de unos 8m" con líquidos fuertes, como fijador, revelador, etc. y una presión de trabajo exagerada que me provocó un estrés laboral. Actualmente tengo una hipersensibilidad a los olores y una fatiga crónica severa.
    Espero que le pueda ser de alguna utilidad.
    Quedo a su entera disposición para lo que necesite.
    Juan R. Moral.
    Vice-presidente de AFIMOIC
    pecera10@hotmail.com

     

Post a Comment

<< Home