LA MIRADA DES DE UNA INESPERADA CADIRA DE RODES.

Dimecres 23 de Juliol, va ser un dia de la meva vida que recordaré sempre. Contenta i satisfeta per el dinar que varem tenir a Girona, amb el Quim Curbet i tot una colla de gironins i gironines amb ganes de millorar les formes i objectius de la política, vaig començar el dia participant a la tertúlia de Catalunya Radio a la que em va convidar en Pere Mas. Era la primera vegada que hi anava al matí i em va fer il·lusió, amb els diaris llegits varem fer una estona de debat amb en Tortell Poltrona, en Vicenç Villatoro, i en Pius Alibek . Quan varem acabar a les 9,30, al anar a tornar un diari als periodistes, em va canviar l’estiu. Un esglaonet de menys de 10 cms, que no vaig veure, em va fer caure em una mala fortuna, acabant amb fractura de turmell, tíbia i peroné i sortint de la radio amb ambulància cap a les deu del matí cap al Hospital Clínic, a on em van operar la mateixa tarda. Ordres de no posar el peu a terra durant sis setmanes. Cadira de rodes per casa i molt repòs calorós. Anulació de totes les visites i totes les reunions.
Una fractura i una falla en fa tornar de cop CONSCIENT de la vulnerabilitat de la nostra espècie que a vegades es creu tan prepotent. Estava llegint a Zizek, i diu que la “consciencia emergeix quan alguna cosa falla terriblement, inclòs dins lo mes personal. Quan som plenament conscients de alguna cosa? Precisament en el instant en que ja no funciona correctament o quan ho fa de una manera no esperada.”
Sembla que per la meva cama i per el finançament de Catalunya, ens han arribat falles i fractures inesperades,.... si ens fan ser mes conscients dels problemes i les seves causes, potser podrem transformar les desgracies en oportunitats. Des de el dolor i des de la incomprensió es difícil per ara el optimisme.