GRACIES A TOTS ELS MISSATGES I POEMES.
M'han donat molt coratge i quan el dolor va a la baixa he pogut llegir mes i pensar més.
No m'ha agradat l'aire lent i poc decidit del govern del Estat, en el finançament, en el desplegament del Estatut (malgrat poder tenir la competència sobre la inspecció de treball es molt important per els nostres treballadors i treballadores), i per últim en aquesta mitja porposta de descentralització dels aeroports amb capital privat, que no s'assembla ni de lluny a la gestió dels principals aeroports europeus.
I em pregunto de que tenen por, i a qui tenen por???

Podem contruir aliances amb la resta de les autonomies, establint tots les diferencies que ens separen enlloc de fer ponts i pactes que facilitin la nostra convivència i el nostre futur???

En Juanjo Lopez Burniol ho diu ben clar en el seu llibre "España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación". O aconseguim un respecte i unir totos els que volen construir pactes i aliances respectuoses amb les diversitats de llengues i de nacions, o treballem per construir un estat federal, o es millor que vagin pensant en deixar-nos anar. Avui a la seva columna al Periódico de cada diumenge, assenyala les opinions de dos notaris de Granada i Sevilla que li recomanaven deixar aquesta via política. "no et perdis en aquest mar sense riberes i navega per altres aigües" li diuen.
Ell reflexiona que potser "convé participar en la gestió dels interessos col·lectius- qualsevol que sigui la forma en què es faci- però sense deixar d'atorgar a l'àmbit de privacitat personal la importància decisiva que té en la vida.... al cap i a la fi, la política no té més valor que l'estrictament instrumental".
Per la quantitat de mostres d'afecte que ha rebut el Juanjo Lopez Burniol per el seu llibre, no crec que hagi de fer cas als seus amics notaris, i crec que es bo que continui amb el seu compromís cívic. Jo he tingut temps de pensar que tots hauriem de mantenit un bon equilibri entre les dues vides, la personal i la compromesa en la vida pública i la política, i que els accidents, com els entrebancs i els conflictes han de fer-nos pensar, en que estem treballant des de el món privat i el públic, per establir espais de convivència, que incrementin la dignitat humana, i eliminin les desigualtats. Per el debat polític em de deixar a fora egos, sectarismes i pérdua de vida personal, propósit no gens fàcil de seguir si ens enfrontem a una realitat polític en el que tots els adversaris fan el contrari. Serà per aixó que molts ciutadans trien la seva vida personal enlloc del compromis polític?