ARA ES LA HORA DE FER POLÍTICA (publicat al diari EL PUNT. 4-8-2008)
Després dels dos mesos amb una densitat de Congressos dels Partits polítics del Estat i de Catalunya dels mes alts de la historia, amb canvis en les organitzacions internes i amb declaracions publiques més de forma que de fons. Les lluites dins de alguns partits polítics que hem vist en els últims dos mesos,lluites per obtenir el poder intern, mes que lluites de idees com reconeixen alguns dels seus propis dirigents, allunyen la gent de la política i abonen el imaginari de que tots els polítics son iguals. El fet de que durant anys s’hagi segrestat la responsabilitat política de la ciutadania, amb la falsa idea abonada cada quatre anys en el període preelectoral de que els politics “ho arreglaran tot”, ha col·laborat a esborrar la qualitat de subjectes de cada persona que forma la ciutadania, que es progressivament convertida en objecte de marketing electoral, per donar suport de tant en tant a una determinada opció.
Els problemes prioritaris de la polis no son prendre el poder ni organitzar-se per prendre’l, sinó organitzar-se per poder preservar la vida, defensar-se de les violències internes i externes, i crear prou riquesa per tenir calor i aliments al hivern, i un rebost ben ple al estiu per poder descansar i gaudir dels dies llargs i de les nits curtes. Ara serà el moment de fer un seguiment de les politiques publiques que es proposin del govern i des de la oposició. Sabem ja que la desacceleració econòmica i de la qualitat de vida es una amenaça real per l’estat de benestar, i que sent un problema anunciat, no ens hem pas organitzat be per fer-hi front. Basar la economia només a fer créixer urbanitzacions fantasmes, matant la costa i el paisatge, no ens ha posat a grans nivells de millorar la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses.
Però ara que el nostre govern està fent la negociació del finançament i el desplegament del Estatut amb acords de noves competències, que afectaran el nostre autogovern i la possibilitat de fer politiques socials, infraestructures i un sanitat i educació de qualitat, ara ha arribat la hora de fer política. I de fer POLITICA en majúscules. Vol dir per tant que les decisions s’han de prendre en funció del bé comú, el bé de la polis, i que els membres de aquesta POLIS no en poden estar al marge. Han de estar assabentats dels termes de la negociació, han de saber perquè uns ens diuen que ja compleixen l’estatut, i el nostre govern diu que no. La ciutadania ha de participar, i s’enganyen qui pensen que només amb manifestacions, sinó que vol estar informada de forma veraç dels termes de les negociacions, i dels arguments pels retards. Ja no valen parlar amb les visceres, cridar o insultar, volem informació veraç i clara. Creiem que el nostre govern defensa clarament els drets de la gent que viu i treballa a Catalunya, els drets de tots els catalans i catalanes. I ens alegrem de que part de la oposició li faci costat. Perquè a la majoria de la gent ja no li preocupen les paraules, ni la demagògia de acusar al govern de tot el que passa, sinó que vol saber les causes dels problemes i saber quines seran les propostes per solucionar-los.
No fa un favor al país, qui només sembra odi i rancor, perquè es l’ambient en que mai pot sorgir la creativitat que hauria de néixer davant de la situació difícil de la nostra economia, i de la economia mundial. Ara comença la hora en que podrem passar comptes i analitzar quina es la grandesa o la misèria dels nostres partits polítics. Si en lloc de veure la palla al ull dels altres, es troben la biga que porten a sobre i treballen a fons per treure-se-la de sobre. La realitat es tossuda i dura,i només qui analitzi els camins de futur amb clarividència serà el veritable governant que ens permeti avançar malgrat les dificultats. No volem ja insults, demagògies, i mitges veritats. Volem arguments, propostes politiques, austeritat i rigor. No ens importa el decreixement, si això consolida el nostre futur com a persones i el dels nostres fills i filles. Del finançament que ara obtinguem també haurem de saber en quines politiques publiques els apliquem, però això seran exigències de transparència en l’autogovern, que vindran desprès de aconseguir-lo. Ara hem de fer pinya al voltant del nostre govern per obtenir el que es de justícia i el que es Llei del Estat. Quina raó tenia en Pasqual Maragall quan va proposar fer l’Estatut, abans que cap altre negociació sobre finançament. Amb quina força legal negociaríem ara!
Carme Valls-Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi
Després dels dos mesos amb una densitat de Congressos dels Partits polítics del Estat i de Catalunya dels mes alts de la historia, amb canvis en les organitzacions internes i amb declaracions publiques més de forma que de fons. Les lluites dins de alguns partits polítics que hem vist en els últims dos mesos,lluites per obtenir el poder intern, mes que lluites de idees com reconeixen alguns dels seus propis dirigents, allunyen la gent de la política i abonen el imaginari de que tots els polítics son iguals. El fet de que durant anys s’hagi segrestat la responsabilitat política de la ciutadania, amb la falsa idea abonada cada quatre anys en el període preelectoral de que els politics “ho arreglaran tot”, ha col·laborat a esborrar la qualitat de subjectes de cada persona que forma la ciutadania, que es progressivament convertida en objecte de marketing electoral, per donar suport de tant en tant a una determinada opció.
Els problemes prioritaris de la polis no son prendre el poder ni organitzar-se per prendre’l, sinó organitzar-se per poder preservar la vida, defensar-se de les violències internes i externes, i crear prou riquesa per tenir calor i aliments al hivern, i un rebost ben ple al estiu per poder descansar i gaudir dels dies llargs i de les nits curtes. Ara serà el moment de fer un seguiment de les politiques publiques que es proposin del govern i des de la oposició. Sabem ja que la desacceleració econòmica i de la qualitat de vida es una amenaça real per l’estat de benestar, i que sent un problema anunciat, no ens hem pas organitzat be per fer-hi front. Basar la economia només a fer créixer urbanitzacions fantasmes, matant la costa i el paisatge, no ens ha posat a grans nivells de millorar la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses.
Però ara que el nostre govern està fent la negociació del finançament i el desplegament del Estatut amb acords de noves competències, que afectaran el nostre autogovern i la possibilitat de fer politiques socials, infraestructures i un sanitat i educació de qualitat, ara ha arribat la hora de fer política. I de fer POLITICA en majúscules. Vol dir per tant que les decisions s’han de prendre en funció del bé comú, el bé de la polis, i que els membres de aquesta POLIS no en poden estar al marge. Han de estar assabentats dels termes de la negociació, han de saber perquè uns ens diuen que ja compleixen l’estatut, i el nostre govern diu que no. La ciutadania ha de participar, i s’enganyen qui pensen que només amb manifestacions, sinó que vol estar informada de forma veraç dels termes de les negociacions, i dels arguments pels retards. Ja no valen parlar amb les visceres, cridar o insultar, volem informació veraç i clara. Creiem que el nostre govern defensa clarament els drets de la gent que viu i treballa a Catalunya, els drets de tots els catalans i catalanes. I ens alegrem de que part de la oposició li faci costat. Perquè a la majoria de la gent ja no li preocupen les paraules, ni la demagògia de acusar al govern de tot el que passa, sinó que vol saber les causes dels problemes i saber quines seran les propostes per solucionar-los.
No fa un favor al país, qui només sembra odi i rancor, perquè es l’ambient en que mai pot sorgir la creativitat que hauria de néixer davant de la situació difícil de la nostra economia, i de la economia mundial. Ara comença la hora en que podrem passar comptes i analitzar quina es la grandesa o la misèria dels nostres partits polítics. Si en lloc de veure la palla al ull dels altres, es troben la biga que porten a sobre i treballen a fons per treure-se-la de sobre. La realitat es tossuda i dura,i només qui analitzi els camins de futur amb clarividència serà el veritable governant que ens permeti avançar malgrat les dificultats. No volem ja insults, demagògies, i mitges veritats. Volem arguments, propostes politiques, austeritat i rigor. No ens importa el decreixement, si això consolida el nostre futur com a persones i el dels nostres fills i filles. Del finançament que ara obtinguem també haurem de saber en quines politiques publiques els apliquem, però això seran exigències de transparència en l’autogovern, que vindran desprès de aconseguir-lo. Ara hem de fer pinya al voltant del nostre govern per obtenir el que es de justícia i el que es Llei del Estat. Quina raó tenia en Pasqual Maragall quan va proposar fer l’Estatut, abans que cap altre negociació sobre finançament. Amb quina força legal negociaríem ara!
Carme Valls-Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi
posted by Carme Valls-Llobet @ 2:14 PM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home