LA DIADA, EL CONTUBERNI I LA BARRA

Avui celebrem la diada de Catalunya, que sempre m’ha agradat mes veure-la com un exemple de resistència enfront de la opressió o les dictadures de tot tipus, que una derrota, per el que comporta de victimisme que mai ha resolt res. Aquest any es també una any de resistència en defensa dels drets de ciutadania, dels drets a uns serveis, i a unes infraestructures que no podem mantenir sense un finançament adequat. Per tant ens ha agradat la posició ferma del govern del President Montilla, en defensa dels nostres drets i la nostra Llei del Estatut, Llei orgànica del Estat Espanyol.
Però no m’ha agradat el fals camí que ha emprés el pacte entre el PP i el PSOE, per la composició del Consell del Poder Judicial, titllat ahir al matí de contuberni per l’amic Juanjo Lopez Burniol, i de un cas de barra (desfachatez), per la editorial del PAIS. Si la vida institucional es controlada per els Partits Politics, i la solvència i la vàlua professional son menystinguts de forma persistent, hem arribat a un punt nefast per el respecte de la ciutadania cap a les institucions. Demanem la capacitat de exercir l’autogovern, però com ja varem acabar amb la etapa dels comissaris polítics, m’agradaria pensar que en el futur, podrem gaudir de les persones mes valuoses, mes expertes, mes entregades en els llocs en que s’ha de gestionar o s’ha de decidir, encara que no tinguin cap carnet. No crec que la societat civil del segle XXI, accepti en el futur aquesta manca de respecte cap al veritable esperit de la democràcia. Voldria pensar que en el exercici del Autogovern de Catalunya no repetirem aquets errors, perquè decidir no pot ser mai devaluar.