LA FRONTERA INTERIOR
Un estiu amb cama trencada, dona per llegir molt, i m'ha impactat el llibre de Ramón Máiz, catedràtic de Ciencia Política de Santiago de Compostela, amb el titol de "la frontera interior".
comença el llibre amb un acita reveladora:“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte
A veure si sabem quines son les nostres fronteres interiors a la hora de viure. Llegint els diaris aquets dies he vist murs a sobre de les fronteres interiors de alguns polítics, de aquí i del Estat espanyol. Donat que tots podem tenir moltes identitats, el que ja no podem tolerar es que no es respectin, les nostres fronteres internes, com tampoc es tolerable que la nostra identitat sigui com un mur alt que ens separi del exterior.
Ara tenim per primera vegada a Espanya la oportunitat de definir les nostres fronteres internes i externes, i es un oacasió per deliberar i per pensar. Dic per primera vegada, perquè mai, fins ara a la nostra historia, hem tingut oportunitat de deliberar tan obertament sobre el nostre futur. Tenim un exèrcit que respecta la constitució, i per tant mes que por, el que manca son idees.
O ens volem enrocar en nosaltres mateixos i tancar-nos en murs alts que ens aïllin del exterior?
Un estiu amb cama trencada, dona per llegir molt, i m'ha impactat el llibre de Ramón Máiz, catedràtic de Ciencia Política de Santiago de Compostela, amb el titol de "la frontera interior".
comença el llibre amb un acita reveladora:“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte
A veure si sabem quines son les nostres fronteres interiors a la hora de viure. Llegint els diaris aquets dies he vist murs a sobre de les fronteres interiors de alguns polítics, de aquí i del Estat espanyol. Donat que tots podem tenir moltes identitats, el que ja no podem tolerar es que no es respectin, les nostres fronteres internes, com tampoc es tolerable que la nostra identitat sigui com un mur alt que ens separi del exterior.
Ara tenim per primera vegada a Espanya la oportunitat de definir les nostres fronteres internes i externes, i es un oacasió per deliberar i per pensar. Dic per primera vegada, perquè mai, fins ara a la nostra historia, hem tingut oportunitat de deliberar tan obertament sobre el nostre futur. Tenim un exèrcit que respecta la constitució, i per tant mes que por, el que manca son idees.
O ens volem enrocar en nosaltres mateixos i tancar-nos en murs alts que ens aïllin del exterior?
0 Comments:
Post a Comment
<< Home