Valls-Llobet

Sunday, November 23, 2008

ARTICLE PUBLICAT a EL PERIODICO el 22-11-2008

PER UNA SANITAT SOSTENIBLE.

Tenim a Espanya una sanitat pública, que es va fer universal, en l’etapa que Ernest Lluch era responsable del Ministeri. Tenim per tant un sistema sanitari que dóna drets a la salut i a l’assistència sanitària a tota la ciutadania amb igualtat de condicions. L’accessibilitat al sistema està garantit a tot l’estat espanyol, però hi ha qüestions que fan poc eficient el treball assistencial i la necessària coordinació entre medicina primària i especialitzada: per exemple, les llistes d’espera, quirúrgiques o per fer proves diagnòstiques, o la dificultat per atendre problemes crònics, com el dolor i cansament. Aquest problema representa el primer motiu de consulta a primària entre les dones i les persones grans, i comporta, també, llargues derivacions que duren mesos, d’un especialista a l’altre. Les esperes assistencials provoquen també un excés d’utilització dels serveis d’urgències, per patologies cròniques, que no banals, que haurien de ser ateses a altres nivells del sistema.
La immigració, acusada en fals, de provocar una sobrecàrrega del sistema no utilitza en excés el sistema per tractar-se d’una població jove i treballadora. La bona noticia de l’increment de l’esperança de vida, el denominat envelliment de la població, augmenta la demanda assistencial, però hauria de ser tractada amb optimisme creatiu, i amb una prevenció dels riscos (hipertensió, diabetis, colesterol...) sense medicalitzar-los per sistema.
La preocupació per la sostenibilitat del nostre sistema sanitari és creixent, i hem de debatre amb rigor quines son les causes. La sostenibilitat d’un sistema sanitari depèn de la eficiència del seu funcionament, de la seva organització,i de que els costos dels serveis donats no superin als pressupostos de que es disposa. Reconeixent que hi han problemes de finançament per l’increment de població, hauríem d’ analitzar també en profunditat, al costat dels professionals de la salut i dels ciutadans i ciutadanes que fan servir el sistema, i els gestors, quins són els problemes de la manca d’eficiència del sistema. Per què es retarda l’atenció entre fer proves i resoldre resultats en els diagnòstics?, i en la resolució del dolor? Per què estan augmentant les demandes als serveis d’urgències? Podem demanar al sistema sanitari que resolgui el malestar provocat per problemes laborals, socials, d’autoestima o de relacions de parella? O bé ho hem de fer amb un enfocament sociosanitari i interdisciplinar?
La despesa farmacèutica és també un gran pilar de la sostenibilitat del sistema sanitari públic, i el seu increment és un fet progressiu. La factura farmacèutica anual a Catalunya va ser d’uns 1400 milions d’euros només a atenció primària durant el 2007. Després dels antihipertensius, la despesa més gran pesa sobre ansiolítics, antidepressius, hipnòtics i altres psicofàrmacs, que son administrats majoritàriament a dones. No es pot doncs atribuir l’augment de la despesa farmacèutica només a la demanda dels jubilats. Molt abans de la jubilació es tracten amb psicofàrmacs molts altres malestars que no tenen etiologia clara, com la denominada fibromialgia i tantes altres afeccions.
En un debat recent organitzat pels amics de la UAB, el Prof. Figueras, comentava que l’acte mèdic, és una de les poques relacions entre usuaris i professionals en la que la decisió comporta efectes sobre la despesa, les proves i els tractaments, però aquesta decisió només la pot prendre una de les parts, la dels professionals que indiquen el procediment diagnòstic i terapèutic a seguir. Es sostenible augmentar el nombre de professionals sanitaris, si el sistema no pivota en la prevenció real, i la promoció de la salut? Si no canviem el model i el temps de atenció, augmentar només el nombre de professionals pot incrementar encara més la medicalització. Intercanviar angoixes per receptes amb psicofàrmacs és un mal sistema d’atenció.
Si hem passat a tractar els riscos, enlloc de prevenir-los i la prevenció s’ha convertit en medicalització, no farà pas millorar la sostenibilitat del sistema incrementar només el copagament. Som un dels països europeus en que els ciutadans i ciutadanes paguen mes proporció de la despesa farmacèutica (excepte els jubilats) i més contribueixen al total de la despesa sanitària, a més de la part proporcional dels impostos que tots i totes paguem.
Estem d’acord en les declaracions de la patronal en que s’ha de fer un debat social sobre la cartera de serveis del sistema sanitari públic, i que no es poden donar noves prestacions, per cap tipus de pressió, sense haver-ne aprovat la eficiència i la sostenibilitat. Però no estem d’acord en centrar el debat en els complements per menjars als hospitals, o amb el pagament per visites, perquè no s’ha demostrat que eviti la utilització excessiva del sistema i en canvi pot incrementar les desigualtats i les inequitats. El sistema sanitari només serà sostenible, si és eficient, democràtic, amb participació real dels ciutadans i corresponsabilització dels mateixos en la seva salut i la salut col·lectiva. Cal obrir un debat social sobre els serveis que han de ser finançats pel sistema públic de salut i retornar a la ciutadania el protagonisme de la seva salut.
Carme Valls-Llobet, Josep Martí, i Esperança Aguilà. Membres de la Junta del CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes sanitaris)

1 Comments:

  • At 10:23 AM, Blogger Unknown said…

    Hola,
    Siento comunicarme con usted de este modo, pero no he podido conseguir su e.mail.
    Un saludo, Bárbara

    A la atención de Carme Valls,

    Le envío el enlace a Indefinida Plural, un documental sobre fibromialgia, roles de género y cuidados que realizamos hace 2 años y para el cual la entrevistamos, no para aparecer en el metraje, pero si para que sus conocimientos nos ayudaran en la creación de las lineas de tratamiento del documental. Además hicimos dentro del metraje una lectura del poema de Juana Castro que aparece en su libro "Mujeres Invisibles", lo cual aparece reseñado en los créditos.

    Durante todo este tiempo hemos tenido el documental casi parado, pero hemos decidirlo empezar a darlo a conocer. Le envío el link en internet, y hemos encargado unas copias del mismo para difusión. Si me manda una dirección, en cuanto las recibamos le envío una.

    Muchas gracias, Bárbara Boyero

    este es el enlace:
    http://vimeo.com/19181266


    Espero que le interese y le guste.

    La Fibromialgia como ejemplo nos permite romper los límites de la normalidad asumida, de lo que es aunque no debería ser.

    ¿Es obligatorio cuidar de los demás si eres mujer?, ¿Sólo le ocurre esto a las mujeres que tienen Fibromialgia?, ¿Significa ser mujer hacer todas esas cosas? Si no las haces o ya no puedes hacerlas ¿No eres mujer?, ¿Ya no?, ¿Qué eres?

    Tres mujeres cuestionan y superan a través de la Fibromialgia roles de género y aquello que se esperaba de ellas. Reflexión de la relación social, histórica y cultural de las mujeres con la salud, el dolor, la culpa, las renuncias, los cuidados...


    --------------------------------------------------------------------------------


    Después de 2 años, hemos subido el documental a internet para que pueda tener toda la difusión posible, en ese sentido, agradecemos cualquier reenvío del link del vídeo, para que toda la gente que pueda estar interesada, lo vea.

    Por otro lado, es un trabajo autoproducido y por eso también buscamos fórmulas que puedan ayudarnos a ingresar algo del dinero que nos permita financiarnos otros proyectos audiovisuales. En ese sentido, intentamos llegar a acuerdos con administraciones, centros de atención, ayuntamientos, casas de la mujer, fundaciones... para organizar proyecciones remuneradas o la inclusión del documental en jornadas, debates...

    También hemos hecho una tirada de dvds del documental, pero si son pedidos de 1 ó 2 sale bastante caro con los gastos de envío.

    Por eso hemos decidido las 2 opciones, la visualización en internet libre y gratuita para todo el mundo y las proyecciones públicas para recuperar parte del dinero que gastamos en la realización.

    De todos modos, si sabes de algún grupo que quiera ponerlo y no tiene fondos, diles que se pongan en contacto con nosotras en indefinida.plural@yahoo.es y buscamos una solución juntas.

    Y por supuesto, te agradeceríamos enormemente que reenviaras el enlace a toda aquella persona o asociación que creas que puede estar interesada en verlo.


    Gracias y un saludo, Bárbara Boyero


    Si quieres hacer una proyección del documental, escríbenos un mensaje a indefinida.plural@yahoo.es para saber dónde y para quién se proyecta, conocer el enfoque, tener una idea de la difusión y, dependiendo de las circunstancias, por tema de derechos de autora... Para su uso por parte de las administraciones y organismos públicos, y empresas o fundaciones no está permitido su uso sin permiso expreso de las autoras.

     

Post a Comment

<< Home