POLÍTICA PER VIURE I CONVIURE. (Apunt de la útlima agenda de Ciutadans pel Canvi. 12-12-08)

Dos grans aniversaris en una sola setmana. 60 anys de la aprovació de la DECLARACIO DELS DRETS HUMANS, i 30 ANYS DE LA APROVACIO DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.
El 10 de Desembre de 1948, la Assamblea General de les Nacions Unides, va aprovar els 30 articles de la declaració, redactats per la Comissió de Drets Humans presidits per Eleanor Roosevelt. Una declaració que va suposar el primer pacte polític de defensa dels essers humans, de una humanitat que sortia de la Segona Guerra Mundial i amb molts països sotmesos a la colonització.
Només voldria subratllar el primer punt de la declaració.:”Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets, i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment uns amb els altres”. 60 anys després, amb més de 900 milions de persones que estan desnodrides o mal alimentades, amb 400 dones que moren diàriament al donar a llum, i més de 20 milions de nadons que tenen un pes insuficient, en especial a la zona de Africa Subsahariana, ens donem compte de com una declaració que reclamava ideals de convivència, ha quedat encara en el terreny del desig, mentrestant s’incrementen les desigualtats. De les bones intencions a la pràctica real fan falta moltes polítiques públiques, per acabar amb les injustícies i per disminuir les desigualtats. Fa falta desenvolupar la gran política, amb noves idees, propostes i acords, per aconseguir canvis per la vida i la convivència i només hem vist grans trobades internacionals quan la crisi econòmica ha tocat la butxaca de Occident. Més acords pels bancs que per la fam.
Fa 30 anys ens varem donar una llei, la nostra Constitució, com a pacte de convivència, a una Espanya que plena de por, sortia de una dictadura de més de 40 anys. Com ens va explicar el Prof. Gonzalez Casanova, del esborrany inicial que tenia en compte la constitució de un Senat Federal, que tingues en compte la representació proporcional als habitants de cada territori i que mantingués viu i reconegut el plurilingüisme de la nostra societat, es va acabar pactant una constitució de mínims, que ha permès el desenvolupament de la Espanya de les Autonomies, però que s’ha quedat petita per organitzar el finançament, la crescuda de les poblacions i la organització territorial de Espanya. Malgrat ara el PP es consideri garant de una constitució que ha quedat ja força obsoleta, una recent enquesta recull que un 88 % dels ciutadans i ciutadanes del Estat Espanyol, estan a favor de reformar a fons o de fer canvis a la Constitució. Un dels canvis mes demanats es fer una reforma del Senat per que funcioni com a cambra territorial. La ciutadania sap que les lleis les fem per viure i conviure, no per entronitzar-les i no canviar-les. Som el país de Europa que ha fet menys canvis a la seva Constitució en trenta anys i a fet més canvis al Codi Penal, augmentant les condicions repressives mes que preventives. Ha arribat el moment de que els polítics, i el govern escoltin la veu de la ciutadania. Poden preguntar-li, poden sondejar-la, inclús podrien obrir debats amb la seva participació, però no poden dir que nos es prioritària la reforma de la Constitució. Demostren que no escolten el que diuen i senten els ciutadans i ciutadanes. No mes travetes contra els pressupostos i mes canvis polítics que millorin la convivència.
Carme Valls-Llobet