ELS I LES JOVES, LA PARTICIPACIO, I LA CIVILITZACIO EMPÀTICA.

El debat establert amb noies i nois durant la trobada de Catalunya Causa Comuna, i la possibilitat de llegir el llibre de Jeremy Rifkin, “La civilización empàtica” (Paidós 2010), m’ha permès reflexionar sobre la importància del nous discurs de la ciutadania activa.
La ciutadania activa es la que no deixa de ressonar davant els problemes del seu entorn, siguin en el terreny social, en el polític, o en el de medi ambient. Res del que es humà li és aliè. No es pot dividir, ni partir. El que varem debatre es que son precisament els i les joves, amb l’absència de llastra, sense un passat de compromisos i negociacions més o menys pragmàtics els que poden encarar el futur d’una manera més lliure i creativa, i els que ja des de ara poden construir-lo PARTICIPANT a la majoria d’activitats polítiques i socials del seu entorn, ......si els deixen. Aquesta es una primera necessitat, quins espais obrim a la participació ciutadana de joves i dones? Perquè no s’hi val fer-ho veure, per tenir-los i tenir-les amb silenci i falsament satisfets.
No construirem el futur fent activitats PER els joves, sinó AMB els joves, amb els seu esperit crític, però també amb la seva passió pels canvis, i amb el seu rebuig a les mitges tintes.
Si com documenta Rifkin, l’evolució humana no s’ha basat en la llei de la competència ni amb l’acció dels mes forts contra els més dèbils, ni dels més espavilats contra els que no ho son tant, sinó amb l’EMPATIA i LA COOPERACIO HUMANA, cosa que les dones ja sospitàvem, capaces de donar vida, reproduir-la i cuidar-la, però sense la força muscular dels mascles, tota la base neoliberal de l’economia cau per terra. De fet la filosofia del Darwin ja va ser aquesta, son interessats pseudocientífics, els que li van fer dir que el motor de la vida a la terra ha estat la depredació i no la cooperació.

Rifkin diu a la pàgina 544 : “La simplificación de los modelos social y de mercado, con el fin de hacer sitio a una Tercera Revolución Industrial de caràcter distributivo y participativo, será una de las cuestiones candentes en la agenda política del próximo medio siglo, a medida que los gobiernos vayan realizando la transición hacia el nuevo sueño de crear una sociedad basada en la calidad de vida dentrode un mundo biosférico.
En la economía capitalista distributiva – donde la colaboración se impone a la competición, los derechos de acceso se tornan tan importantes como los derechos sobre la propiedad, y la calidad de devida ocupa un lugar tan destacado como el deseo de alcanzar el éxito económico personal – la sensibilidad empática tiene sitio para respirar y florecer. Ya no se ve tan constreñida por jerarquías, límites excluyentes o una concepción de la naturaleza humana que coloca el afán adquisitivo, el propio interés y la utilidad en el centro de nuestra experiencia”.

Definir els nostres objectius com ciutadania que construeix el nostre futur al segle XXI requerirà uns canvis de paradigmes, i el primer es que no podem construir futur, sense la cooperació, de sectors de ciutadania activa formada per joves, dones, nous ciutadans vinguts d’altres terres, o ciutadans que lluiten pels seus drets sigui per las seva vida amb discapacitats o per les seves diverses opcions sexuals. Només podrem confiar per tant en els polítics que tinguin per divisa que el PODER, ha de ser PODER FER feina pel Bé comú i no per interessos personals i partidistes. Els casos de corrupció ens allunyen de la política però el fer-los públics ens ajuda a separar el gra de la palla. Son alguns polítics els corruptes, com també ho son alguns ciutadans. Saludem la feina de la justícia ben feta, i mentrestant iniciem debats polítics al nostre entorn immediat. Els nous espais de ciutadania activa, ens han de fer més lliures i com deia Hanna Arendt amb més possibilitat de gaudir de la felicitat empàtica.