Sunday, November 18, 2012
Sunday, November 11, 2012
LA RED CAPS DE MUJERES Y SALUD,
El día 9 de Noviembre de 2012 volvimos a realizar el Seminario de Autoformación de la RED CAPS de profesionales de la salud de las mujeres. Desde hace dieciséis años que empezamos a trabajar en RED después del primer Congreso de Mujeres Salud y Trabajos realizado en Barcelona en el año 1996, más de trescientas profesionales de la salud, médicas, enfermeras, sociólogas, trabajadoras sociales, educadoras, han aprendido a trabajar en RED para intercambiar informaciones actualizadas sobre los avances científicos en salud de las mujeres y para enfrentarse a la creciente oleada de medicamentalización de las mujeres, en especial con el creciente uso de psicofármacos para todo tipo de quejas o demandas si vienen por parte de las mujeres. En este encuentro hemos reflexionado sobre el efecto de las crisis en el trabajo y la salud de las mujeres, y sobre el invisible abordaje de la sexualidad en la sanidad asistencial. La red tiene en estos momentos representantes en todas las autonomías del estado y ha aprendido a trabajar con una gran escasez de recursos pero con un proyecto común, que quiere hacer visible la salud de las mujeres y los condicionantes que la están amenazando. Este proyecto de ciudadanas libres ha trabajado siempre con un gran respeto a las diferencias y diversidades de origen, de lengua, de profesiones y ha aprendido que es más los que nos une que lo que nos separa. Hemos ejercido siempre la solidaridad cuando alguien necesita soporte científico o respaldo público ante una agresión al cuerpo o la mente de las mujeres. Aunque no seamos conscientes del nombre, hemos funcionado como una red federal, hemos compartido proyecto y pensamos continuar en el futuro, sin exclusiones, con respeto y con confianza mutua. En estos momentos en que los insultos y las incomprensiones ocupan la agenda pública, hemos de hacer visibles las redes de cooperación y proyectos compartidos que, desde hace años y sin que las conozcan muchos políticos, ya están trabajando en España. Sería bueno que aprendan de los lazos que ya ha establecido la ciudadanía, En el futuro, lleno de incertidumbre económica, no podremos cerrar los ojos a las demandas reales, y hemos de continuar tratándonos con respeto, sin explotaciones mutuas y con solidaridad de especie humana. Si los intereses partidistas lo permiten.
FEDERAR ES COMPARTIR FUTURO
Les noticies que ens bombardegen cada dia des dels denominats mercats, qualificant-nos de mal pagadors, hiperdeutors i "perillosos" ( només cal veure la denominació de països PIGS = porcs), no tan sols ens deprimeixen, sinó que ara ja ens indignen. Malgrat ara ens em embolicat amb banderes que ens puguin crear il•lusions falses, després del 25 tota la ciutadania serà mes pobre i amb una mica menys de esperança. Sabíem que cada vegada les decisions sobre el nostre futur polític i econòmic s'allunyava i a nivell legislatiu ja coneixíem que més del 70 % de les lleis que ens governen provenen de la Unió Europea. El que no esperàvem es que la dictadura del capital i dels que volen conservar-lo, s'infiltrés fins a tots els recons de les nostres vides i les retallades en Sanitat ens han demostrat fins a quin punt pot ser d'inhumà un sistema en que el capital financer que ja fa anys s'ha construït fora de tota regulació, mana i disposa en funció estricta del seu propi benefici. Ni tan sols ha de definir ni produir cap producte interessant o innovador. Simplement ha d'especular, i fer por . per obtenir més guany. Les nostres vides han passat a estar en mans dels "mercaders" als que no coneixem ni podem posar nom i cara, i tots els nostres desitjos de tenir dret a decidir, han quedat enterrats. Podem treure pit per dir que decidim alguna cosa a nivell local, però la tramuntana dels que especulen amb el nostre futur, hipoteca la vida dels nostre fills i filles, que hauran de inventar-se un altre futur possible. Si creiem amb la democràcia com el menys dolent dels sistemes que ens hem donat els essers humans per regular la nostra convivència, no podem defugir la nostra responsabilitat d'intentar una governança democràtica a nivells mundial, que reguli als que volen només traficar i especular amb les nostre vides. Podem col•laborar amb moviments ciutadans que estan molt lluny de les nostres fronteres, i podem decidir amb qui ajuntem les nostres forces. Per això hem creat l'associació catalana que ja forma part del Moviment Federalista Mundial. A ben segur que hi han molts aspectes complexos del governament mundial, però ja que el Medi Ambient no te murs que el puguin separar, ens ha semblat que es un dels primers camps en que hauríem d'arribar a acords polítics globals. No ens es indiferent el que es contamini a altres països ni els altres els es indiferent el que contaminem nosaltres. Si tenim una sola terra per viure, no seria hora de que puguem governar-la?.
Tuesday, April 12, 2011
SI.....MINISTRE, MILLOR HOSPITALS SENSE MALALTS .....I SENSE PROFESSIONALS.
Sembla que ha sorprès molt al nou govern de Catalunya que la Sanitat fos la partida més gran dels pressupostos de la Generalitat, en especial als consellers d'Economia i Sanitat que formen part del grup de "independents" del govern tripartit (Convergència, Unió i "els millors independents"). No es d'estranyar perquè uns independents que no havien estat diputats no tenien perquè conèixer els pressupostos, però la resta de govern ja tenia llarga experiència, ja que son diputats a l'oposició des de fa molts anys.
Quan el Sr Boi anuncia retallades, a tort i dret, sense cap Pla, ni ordre, ni concert, em recorda un espai de la sèrie SI MINISTRE, en la que el Ministre de Sanitat havia trobat la fórmula màgica per fer quadrar els pressupostos del govern. "Que els hospitals es quedessin sense pacients i sense professionals sanitaris", a ben segur que així deixarien de gastar.
Però la salut no es una despesa sinó una inversió pel futur. Fer salut no es fer sabates, ni les persones son mercaderies.. Salut i Educació son la base del nostre futur, com espècie humana, i les principals raons per les que la majoria dels ciutadans paguen els seus impostos, son precisament el mantenir aquesta nostra gran diferència. A ben segur que el que cal es augmentar l'eficiència de la Sanitat catalana i evitar la duplicitat de càrrecs a dins del servei català de la Salut i el ICS, sistema que ens fa diferents a pitjor de la resta d'autonomies i nacions. Recomanaria al Sr Boi que enlloc de atacar als professionals sanitaris del nostre país que son els que reben salaris mes baixos, de la resta d'Espanya, Portugal i no cal dir que la resta d'Europa, es dediqui a endreçar la seva pròpia casa.
Li proposo una injecció d'Euros inesperada, Calculi quans ansiolítics i antidepressius receptem a Catalunya cada any ,el 85% destinats a les dones catalanes. Faci plans per reduir un 30% aquesta despesa i veurà con pot deixar contractats tots els eventuals actuals i contractar-ne 200 mes.
NI UN PAIS ES UNA EMPRESA, NI LA SANITAT ES UN NEGOCI, però ara necessitem urgentment un mes alt nivell d'intel·ligència. Per ara no sabem on esta el govern dels millors. Vaig posar 3,6 a aquest govern, però qui té un zero absolut es el Conseller de Sanitat.
Felicito al Dr Vilardell perquè ha estat valent a defensar la qualitat de la sanitat catalana.
Aquest President no m'ha decebut.
Sunday, April 03, 2011
"Està molt bé que plegui perquè els mandats han de durar vuit anys. Jo vaig estar de diputada set anys i el que no puguis fer en dues legislatures ja no ho podràs fer. El que no m'ha semblat bé és aquest estira -i-arronsa final, envoltat d'especulacions. Si hi hagués una llei electoral que regulés el smandats no passaría".
I vaig afegir i afegeixo, que el fet de que els representants polítics pensin que tenen possibilitats de continuar en els seus càrrecs de forma indefinida, facilita l'anquilosament del discurs polític i de les seves accions de canvi. Si totes les idees que es promouen son per conservar el poder, qui intentarà fer projectes per canviar el futur. Malgrat la por que puguin sentir alguns barons, les primaries son una fórmula democràtica excel·lent, i més si estan obertes, i no manipulades per cap direcció. Per la democràcia son una font de vida, i adelantar les eleccions només es el recurs dels Partits que venen fum sense cap idea nova.
Sunday, March 27, 2011
L'article que publica avui l'amic Juan-Jose López Burniol a la Vanguardia m'ha fet pensar en retornar a la reflexió pública, després de mesos de silenci.
El titular "El retorno del mal", vol significar com estan creixent les desigualtats, i el poder de uns pocs, manipulant ara la idea de democràcia.
Parlar nomès de la crisis económica ens allunya de les veritables formules per el desenvolupament humà. Fins i tot Adam Smith deia que la veritable politica no pot parlar només de diners.
Tony Judt ja ens va assenyalar que només el debat de persones independents de subvencions pot donar una sortida a l'insaciable formula de més diners pels bancs i més armes per la guerra.
ES LA POLITICA, estúpids! el que ens està faltant, sino volem que retorni el mal, la miseria i la degradació humana. I si no volem patir tots plegats l'amenaça constant de molts Fukusimas.
Serem capaços de mantenir amb força la defensa de la POLITICA, l'interes col·lectiu, enfront dels interessos dels mercaders i dels mercats ?
Sunday, October 31, 2010
(Publicat al PUBLICO 8 secció catalana el dia 30 de Octubre del 2010) Aquesta és versio integra.
Un període electoral, hauria de ser sempre un moment de balanç i de revisió de les polítiques públiques endegades pels governs, de descripció dels seus encerts i d’anàlisi de les seves mancances. També hauria de ser un moment de balanç per els grups de l’oposició, que no poden dir només que ells ho faran millor, sinó que haurien de fer propostes sòlides i no demagògiques, argumentant perquè les politiques públiques que proposen son les millors per les necessitats del nostre entorn. El govern de Catalunya, el que ens ha governat durant els quatre últims anys, també ho hauria de fer en el seu conjunt i per la feina feta. Un govern de coalició, que ha volgut ser catalanista i d’esquerres, ha de poder explicar la seva política, en funció dels objectius que s’havia proposat. No per la forma que han adoptat les seves resolucions, sinó per els resultats de la seva política. Potser l’oposició ha guanyat la batalla mediàtica, denominant a una coalició, com tripartida, quan les coalicions en política poden representar molt millor les diversitats reals d’una societat. Però no podem confondre les denominacions amb la realitat.
Si la realitat fos tripartida, el govern de Catalunya no hauria aconseguit desenvolupar en els últims set anys, el nivell d’autogovern més gran que ha tingut Catalunya des de la postguerra, malgrat totes les campanyes anticatalanes que ha desenvolupat el PP a tots els nivells de la societat. Tampoc hauríem aconseguit el grau de cohesió social i d’increment de la despesa social pública, que ens ha acostat mes que mai al promig de despesa social de la UE-15, tal com demostrava el Prof. Vicenç Navarro fa una setmana a aquestes mateixes pàgines. I per descomptat el nivell d’integració social que el model educatiu ha aconseguit amb la major onada migratòria que hem tingut i que ha permès l’acollida de tota la mà d’obra que ha vingut a fer les feines que quasi ningú volia, es un model que sense prohibir cap llengua a aconseguit defensar la diversitat i la riquesa intel·lectual i personal del plurilingüisme. Era difícil tenir a la vegada més autogovern, més cohesió, més integració, i més educació per tothom, i ho hem aconseguit amb el govern que ha treballat per Catalunya.
Només cal comparar el que van fer els que varen governar durant vint-i-tres anys i el que s’ha fet en els set últims. Amb la Llei de Barris i la seva aplicació 141 barris de Catalunya han preparat reformes integrals urbanístiques i socials amb 1.300 milions d’Euros i set convocatòries; tots els consells comarcals ja tenen SIADS (serveis d’informació i atenció a les dones) i han desenvolupat politiques d’integració dels nou vinguts i politiques de sensibilització local. Anys de retard en el desplegament de l’Agencia de Salut Publica de Catalunya, han acabat amb la seva creació i amb una organització eficient que arriba a tot el territori. Amb totes les dificultats econòmiques que comporta la crisi, la aplicació de la llei de dependència, canvia caritat per dret de ciutadania. S’ha impulsat la incorporació de les dones al treball i a la formació d’empreses i s’han disminuït de forma dràstica els accidents laborals. I tot s’ha pogut fer malgrat la crisi i malgrat que fins l’últim anys no varem poder aconseguit un acord de finançament que posi punt i final al desequilibri de les balances fiscals.
A Ciutadans pel Canvi hem constatat el compliment de més del 50% de totes les propostes que varem fer fa mes de vuit anys en els 100 canvis pel Canvi (www.pelcanvi.org/100canvis), i que hem avançat en la qualitat democràtica de les nostres institucions, encara que no tenim Llei electoral catalana, per interessos electoralistes de CiU; que hem avançat en la qualitat dels nostres serveis en cara que falta molt per la lluita contra l’exclusió social i per la abolició de les bosses de pobresa; i hem constatat els avenços en la qualitat del aire, del aigua i dels aliments i la sostenibilitat dels nostres projectes viaris i urbanístics.Ara que tanta gent s’apunta a la paraula canvi, hem de constatar que el govern ha fet un canvi real, i es sobre aquesta realitat que hem de construir el futur.
Crec que molta gent desitja votar als polítics que ens donin garantia de que no tornaran enrere cap de les politiques publiques que hem desenvolupat en els últims anys, i no acaba d’entendre que els mateixos que han fet tanta feina no creguin en la força de la pròpia coalició. Es ben legítim per una opció política que desitgi governar sola. El que no es legítim ni legal es cobrar comissions de l’obra pública per finançar el propi partit, aprofitant-se d’institucions com el Palau, i voler després desqualificar la feina feta pel Govern de Catalunya, sense donar explicacions de les pròpies vergonyes. Seria bo per tothom que aquesta campanya que comença serveixi per explicar-se i per fer balanç. Ens hi juguem el nostre futur i el del govern de Catalunya.
Carme Valls-Llobet
Ciutadana pel Canvi
Saturday, May 15, 2010
Avui ha estat un dia molt trist per totes les victimes del franquisme i per la qualitat de la nostra justicia. Com sempre el Manuel Rivas posa el dit a la llaga al Pais del 15 de Maig. Cita una grabació d'Albert Camus : "Fue en España donde mi generación aprendió que uno puede tener razón y ser derrotado, que la fuerza puede destruir el alma, y que a veces el coraje no obtiene recompensa".
Es trist que 50 anys després de la mort de Camus, les seves paraules son encara tota la veritat.