Valls-Llobet

Saturday, August 30, 2008

LA FRONTERA INTERIOR
Un estiu amb cama trencada, dona per llegir molt, i m'ha impactat el llibre de Ramón Máiz, catedràtic de Ciencia Política de Santiago de Compostela, amb el titol de "la frontera interior".
comença el llibre amb un acita reveladora:“Les fronteres primeres,originals i realment naturals dels Estats son , sens dubte, les seves fronteres interiors.......com a conseqüència de aquestes fronteres interiors erigides per la naturalesa espiritual del mateix home, resulta la frontera exterior del lloc a on s’habita.” Johann Gottlieb Fichte
A veure si sabem quines son les nostres fronteres interiors a la hora de viure. Llegint els diaris aquets dies he vist murs a sobre de les fronteres interiors de alguns polítics, de aquí i del Estat espanyol. Donat que tots podem tenir moltes identitats, el que ja no podem tolerar es que no es respectin, les nostres fronteres internes, com tampoc es tolerable que la nostra identitat sigui com un mur alt que ens separi del exterior.
Ara tenim per primera vegada a Espanya la oportunitat de definir les nostres fronteres internes i externes, i es un oacasió per deliberar i per pensar. Dic per primera vegada, perquè mai, fins ara a la nostra historia, hem tingut oportunitat de deliberar tan obertament sobre el nostre futur. Tenim un exèrcit que respecta la constitució, i per tant mes que por, el que manca son idees.
O ens volem enrocar en nosaltres mateixos i tancar-nos en murs alts que ens aïllin del exterior?

Sunday, August 24, 2008

A ESTATS UNITS JA NO HI HA CIUTADANS...... I AQUI?

Richard Ford denuncia a una entrevista que li fan arrel de la seva novel·la Acció de Gracies (Empúries) que encara que es un anàlisis polític, no ha estat considerada una novel·la política perquè en la seva opinió a Estats Units no hi ha ciutadania.”los norteamericanos no están ya interesados en la política, sino deseosos de abdicar de sus deberes como ciudadanos y entregárselos a los expertos, que supuestamente actúan en nuestro nombre pero en realidad lo hacen en primer lugar, para conservar su puesto, y después para servir los intereses de las grandes fortunas. Los norteamericanos ya no son ciudadanos. Como entidades políticas, son seres durmientes,desde un punto de vista moral, y no quieren ser despertados, quieren solamente que se les permita seguir llevando la vida que llevan – trabajando, comprando, enriqueciéndose a expensa de los pobres y de nuestro propio futuro. No es una imagen agradable.”
Aquí estem interessats en la política? Volem exercir els nostres drets i deures? Malgrat la negociació del finançament es una negociació entre governs, tindrem informació veraç dels límits i de quins son els veritables esculls que posen pals a les rodes?

Wednesday, August 20, 2008

EL DOLOR GRAN TAPA EL DOLOR PETIT
Em queixava de la molestia del guix, i després de treure'l, de les setmanes que encara em queden de inmovilitat, pero la desgracia del accident del avió a Barajas, fa relativitzar els problems, de salut, i fins i tot de finançament.
El meu condol per tots els familiars i el meu desig de que tots treballem amb responsabilitat des de cada lloc de treball i des de cada lloc polític. Hem de fer prevenció de molts problemes, i no hauriem de empitjorar els temes de convivència, amb insults i sectarismes partidistes.
Avui m'han fet una entrevista per el diari el PUNT, dues hores abans de la desgracia. Hem parlat una hora a fons amb el periodista LLuis Picazo. Molt interesnat i ha preguntat a fons.
Per aixó encara em semblen nimies i irresponsables les declaracions i maniobres de alguns partits polítics. La nostra responsabilitat es millorar la nostra vida i la dels nostres fills i filles.
La nostra responsabilitat es fer prevenció de accidents, de agressions, de insults, de desacords que trenquin la nostra convivència-
Que el dolor ens aclareixi el cap.

Wednesday, August 13, 2008

TOT ES SUPERA, AMB PACIENCIA I BONS AMICS.
Gracies a tots els amics i amigues, que m'heu fet companyia en les tres setmanes de repos. He pogut seguir pas a pas els diàlegs a cop de titular entre el govern del Estat i el govern de la Generalitat, i he pogut seguir tambè els Jocs Olimpics, potser com a premonició de que la nova etapa de la meva vida ha de tenir un equilibri més gran entre fer servir el cap i fer servir el cos.
Cada dia el meu record hi solidaritat ha estat pels que han de estar amb cadira de rodes, per sempre. M'admira la seva força per viure i es un estimul per les queixes per cosetes petites que ens poden molestar. Demà em treuen el guix i les grapes i veurem com s'ha consolidat la fractura.
Us recomano poesia per curar aclaparaments:
De edicions 1984 Antologia de poesia brasilera contemporània.
Angela Melim
No sento
(gaire més)
falta
ni enyorança.

em comencen a plaure les coses.
Figures i llenguatge.

Una taronja
diminutiu
sopeta calenta
un somriure
una bona dutxa.

Que bo el cop de mà de l'edat.

Bones vesprades i a veure si ens enviem poesi que la tardor serà calenta.

Tuesday, August 05, 2008

ARA ES LA HORA DE FER POLÍTICA (publicat al diari EL PUNT. 4-8-2008)

Després dels dos mesos amb una densitat de Congressos dels Partits polítics del Estat i de Catalunya dels mes alts de la historia, amb canvis en les organitzacions internes i amb declaracions publiques més de forma que de fons. Les lluites dins de alguns partits polítics que hem vist en els últims dos mesos,lluites per obtenir el poder intern, mes que lluites de idees com reconeixen alguns dels seus propis dirigents, allunyen la gent de la política i abonen el imaginari de que tots els polítics son iguals. El fet de que durant anys s’hagi segrestat la responsabilitat política de la ciutadania, amb la falsa idea abonada cada quatre anys en el període preelectoral de que els politics “ho arreglaran tot”, ha col·laborat a esborrar la qualitat de subjectes de cada persona que forma la ciutadania, que es progressivament convertida en objecte de marketing electoral, per donar suport de tant en tant a una determinada opció.
Els problemes prioritaris de la polis no son prendre el poder ni organitzar-se per prendre’l, sinó organitzar-se per poder preservar la vida, defensar-se de les violències internes i externes, i crear prou riquesa per tenir calor i aliments al hivern, i un rebost ben ple al estiu per poder descansar i gaudir dels dies llargs i de les nits curtes. Ara serà el moment de fer un seguiment de les politiques publiques que es proposin del govern i des de la oposició. Sabem ja que la desacceleració econòmica i de la qualitat de vida es una amenaça real per l’estat de benestar, i que sent un problema anunciat, no ens hem pas organitzat be per fer-hi front. Basar la economia només a fer créixer urbanitzacions fantasmes, matant la costa i el paisatge, no ens ha posat a grans nivells de millorar la productivitat i la competitivitat de les nostres empreses.
Però ara que el nostre govern està fent la negociació del finançament i el desplegament del Estatut amb acords de noves competències, que afectaran el nostre autogovern i la possibilitat de fer politiques socials, infraestructures i un sanitat i educació de qualitat, ara ha arribat la hora de fer política. I de fer POLITICA en majúscules. Vol dir per tant que les decisions s’han de prendre en funció del bé comú, el bé de la polis, i que els membres de aquesta POLIS no en poden estar al marge. Han de estar assabentats dels termes de la negociació, han de saber perquè uns ens diuen que ja compleixen l’estatut, i el nostre govern diu que no. La ciutadania ha de participar, i s’enganyen qui pensen que només amb manifestacions, sinó que vol estar informada de forma veraç dels termes de les negociacions, i dels arguments pels retards. Ja no valen parlar amb les visceres, cridar o insultar, volem informació veraç i clara. Creiem que el nostre govern defensa clarament els drets de la gent que viu i treballa a Catalunya, els drets de tots els catalans i catalanes. I ens alegrem de que part de la oposició li faci costat. Perquè a la majoria de la gent ja no li preocupen les paraules, ni la demagògia de acusar al govern de tot el que passa, sinó que vol saber les causes dels problemes i saber quines seran les propostes per solucionar-los.
No fa un favor al país, qui només sembra odi i rancor, perquè es l’ambient en que mai pot sorgir la creativitat que hauria de néixer davant de la situació difícil de la nostra economia, i de la economia mundial. Ara comença la hora en que podrem passar comptes i analitzar quina es la grandesa o la misèria dels nostres partits polítics. Si en lloc de veure la palla al ull dels altres, es troben la biga que porten a sobre i treballen a fons per treure-se-la de sobre. La realitat es tossuda i dura,i només qui analitzi els camins de futur amb clarividència serà el veritable governant que ens permeti avançar malgrat les dificultats. No volem ja insults, demagògies, i mitges veritats. Volem arguments, propostes politiques, austeritat i rigor. No ens importa el decreixement, si això consolida el nostre futur com a persones i el dels nostres fills i filles. Del finançament que ara obtinguem també haurem de saber en quines politiques publiques els apliquem, però això seran exigències de transparència en l’autogovern, que vindran desprès de aconseguir-lo. Ara hem de fer pinya al voltant del nostre govern per obtenir el que es de justícia i el que es Llei del Estat. Quina raó tenia en Pasqual Maragall quan va proposar fer l’Estatut, abans que cap altre negociació sobre finançament. Amb quina força legal negociaríem ara!


Carme Valls-Llobet
Presidenta de Ciutadans pel Canvi

Sunday, August 03, 2008

GRACIES A TOTS ELS MISSATGES I POEMES.
M'han donat molt coratge i quan el dolor va a la baixa he pogut llegir mes i pensar més.
No m'ha agradat l'aire lent i poc decidit del govern del Estat, en el finançament, en el desplegament del Estatut (malgrat poder tenir la competència sobre la inspecció de treball es molt important per els nostres treballadors i treballadores), i per últim en aquesta mitja porposta de descentralització dels aeroports amb capital privat, que no s'assembla ni de lluny a la gestió dels principals aeroports europeus.
I em pregunto de que tenen por, i a qui tenen por???

Podem contruir aliances amb la resta de les autonomies, establint tots les diferencies que ens separen enlloc de fer ponts i pactes que facilitin la nostra convivència i el nostre futur???

En Juanjo Lopez Burniol ho diu ben clar en el seu llibre "España desde una esquina. Federalismo o autodeterminación". O aconseguim un respecte i unir totos els que volen construir pactes i aliances respectuoses amb les diversitats de llengues i de nacions, o treballem per construir un estat federal, o es millor que vagin pensant en deixar-nos anar. Avui a la seva columna al Periódico de cada diumenge, assenyala les opinions de dos notaris de Granada i Sevilla que li recomanaven deixar aquesta via política. "no et perdis en aquest mar sense riberes i navega per altres aigües" li diuen.
Ell reflexiona que potser "convé participar en la gestió dels interessos col·lectius- qualsevol que sigui la forma en què es faci- però sense deixar d'atorgar a l'àmbit de privacitat personal la importància decisiva que té en la vida.... al cap i a la fi, la política no té més valor que l'estrictament instrumental".
Per la quantitat de mostres d'afecte que ha rebut el Juanjo Lopez Burniol per el seu llibre, no crec que hagi de fer cas als seus amics notaris, i crec que es bo que continui amb el seu compromís cívic. Jo he tingut temps de pensar que tots hauriem de mantenit un bon equilibri entre les dues vides, la personal i la compromesa en la vida pública i la política, i que els accidents, com els entrebancs i els conflictes han de fer-nos pensar, en que estem treballant des de el món privat i el públic, per establir espais de convivència, que incrementin la dignitat humana, i eliminin les desigualtats. Per el debat polític em de deixar a fora egos, sectarismes i pérdua de vida personal, propósit no gens fàcil de seguir si ens enfrontem a una realitat polític en el que tots els adversaris fan el contrari. Serà per aixó que molts ciutadans trien la seva vida personal enlloc del compromis polític?