Valls-Llobet

Sunday, March 21, 2010

FA 44 ANYS 400 DELEGATS ESTUDIANTILS I 33 INTEL·LECTUALS ESTAVEM CONSTITUINT EL SINDICAT DEMOCRÀTIC D’ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.

Durant el dies 9-10-11 de Març de 1966 es va constituir el SDEUB, com a Sindicat democràtic d’estudiants. Tal com ressenya Josep Maria Colomer a la Gran Enciclopedia catalana, i a l’Historia dels Països Catalans coordinada per Albert Balcells, ens vem trobar 440 delegats estudiantils i 33 intel·lectuals i professors.
Una mirada retrospectiva sobre la solidaritat ciutadana que es va despertar al voltant del que després es va denominar la “Caputxinada”, ja que varem estar tres dies tancats als Convent dels caputxins de Sarrià, envoltats per la policia, m’ha fet recordar que malgrat no érem conscients, quan estàvem a dins, de la repercussió social del nostre acte, en plena dictadura.
Un sol acte va fer prendre consciència a moltes generacions de joves que estaven apunt d’entrar a l’Universitat, fent Preuniversitari o sisè de Batxillerat i que m’he anat trobant després al llarg de la vida, i m’han confirmat com aquest fet els va obrir els ulls de l’absencia de llibertats democràtiques que teníem i de la necessitat de lluitar contra la dictadura per una societat més democràtica. També va tenir conseqüències dramàtiques per molta gent. Molts estudiants van ser enviats a fer el servei militar a Àfrica, amb la suspensió del privilegi que suposaven les milícies universitàries, i 69 professors de la Universitat de Barcelona foren expulsats l’estiu de 1966, per haver donat suport al SDEUB. Entre ells el Professor de Medicina Lluis Daufi, al que li vaig proposar assistir jo mateixa, i que va perdre l’oportunitat de continuar una carrera universitària, i es va veure obligat a dedicar la seva professió cap a la recerca. Des de aquestes línees, un record i un homenatge.
He recordat aquets fets, per el que varen suposar de compromís cívic, i de solidaritat ciutadana, en un moment, en que sembla que ens hagin tret tota responsabilitat a la ciutadania, i en la que per boca dels populistes volem donar la culpa de tot el que ens passa als governs, quan ens han robat la possibilitat de participar de forma plena en la solució del problemes de la “civitas”, i quan fa falta que tots i totes ajudem a la solució dels problemes immediats, no trobem les xarxes socials adequades per fer-ho. Encara que a Torruella de Montgri, m’explicaven dijous els grans exemples de solidaritat ciutadana durant la nevada, amb famílies ajuntant esforços, escalfant-se juntes, i compartint els queviures del rebost.
També ho he recordat perquè ahir vaig poder parlar sobre democràcia participativa i compromís cívic amb estudiants molt joves, a la trobada que el sindicat de estudiants (AJEC) feia a Pineda. Alguns estudiants es lamentaven de no haver pogut participar en lluites democràtiques ben definides, com las que varem fer nosaltres, ja que ells es sentien impulsat només a “mantenir” les conquestes democràtiques assolides per les generacions anteriors. Varem poder debatre com cada generació s’haurà d’afrontar a nous reptes, i que millorar la qualitat de la nostra democràcia, lluitar contra el frau i la corrupció, i defensar el nostre planeta de la destrucció que suposa el canvi climàtic, amb una lluita activa per les energies renovables que no depenguin del petroli ni de les nuclears, exigirà tanta o mes energia ciutadana que la emprada per lluitar contra la dictadura. Això si, no en tindrem prou amb un sindicat, necessitarem la força de les xarxes socials, dirigides al bé comú. Tinc confiança en les noves generacions de ciutadans i ciutadanes, que com els estudiants de fa quaranta anys, no es miren nomes el màlic, sinó que es comprometen a fer millor el seu futur. Crec que els seus drets de ciutadania haurien de ser respectats i que han de poden participar en la vida electoral des de els 16 anys. Seria un objectiu ciutadà per una societat que ja te llibertats però les exerceix poc.
LLEI ELECTORAL PER CATALUNYA. (Publicat al diari el Punt el 19 de Febrer del 2010).

El trencament de la comissió que treballava la ponència conjunta per tenir la primera llei electoral de Catalunya, des de l’Estatut de 1978, havia obert un bri d’esperança ciutadana. Ningú podia creure que sent l’únic país del món amb Parlament i sense llei electoral pròpia des de fa trenta anys, els nostres partits polítics, que al final van retornar al informe dels experts que ells mateixos havien escollit no hagin pogut trobar un comú denominador precisament per demostrar en la pràctica que estan per l’autogovern de tot Catalunya, no dels interessos de partit.

Les declaracions mes sorprenents i enganyoses de cara a l’opinió pública m’han semblat les de CiU, que parla de defensar el territori, quan l’informe dels experts no retoca en cap dels casos la representació de Lleida, Tarragona i Girona, però en canvi dona una representació més proporcional a Barcelona. O es que per CiU Barcelona província amb Vic, Berga i Manresa i l’àrea metropolitana de Barcelona no son territori català?
Crec que seria mes honest per Catalunya que diguessin amb mes claredat que volen continuar amb els privilegis electorals que els hi dona mantenir un estat de transició amb una no-llei des de 1978, que dimana de una disposició addicional transitòria pactada amb el Sr Martín Villa i a la que encara estem donant suport. Mentir a la ciutadania o donar arguments falsos o demagògics, es voler continuar tenint súbdits i no ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Les més de 90.000 signatures de persones que han donat suport a la proposta de Llei electoral catalana, que ha presentat la comissió promotora de Ciutadans pel canvi, ja estan al Parlament, i han estat acceptades aquesta setmana passada per la Comissió electoral, que va felicitar a la Comissió Promotora per l’èxit que ha suposat recollir signatures per una tema polític que semblava interessar només a grups petits de ciutadania activa i que ha pogut convèncer a desenes de milers de persones dels beneficis que uns diputats mes propers als territoris i als sectors suposarien per millorar les politiques publiques, les lleis i el control al govern.

La Iniciativa Legislativa Popular queda viva, encara que s’ha desfet la ponència, i encara que demanem una vegada mes al grup de CiU que s’ho repensi abans de dir que no definitivament, ja que la defensa del territori no es cap argument, perquè la responsabilitat de qui estima un país es pensar en els drets de totes les persones de un país, no només de una part, abandonant i penalitzant a l’altre.

La llei que proposem defensa en primer lloc els drets electorals dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya com ha dit el Profesor Jordi Capo. Precisament es va basar en l’informe dels experts que ja propugnava el vot preferent cap a les persones de les llistes que ens mereixen mes confiança, les llistes desbloquejades que ens permeten una major proximitat amb els nostres representants i un lligam més proper del diputat o diputada amb la ciutadania. Lligam per escoltar les seves demandes i lligam per poder exercir la pedagogia política per acostar la ciutadania a les lleis. El dret electoral al valor mes igual possible del vot de dones i homes, respectant el dret a tenir representants dels territoris menys poblats.

Retornar la responsabilitat a la ciutadania, que es separa de la política quan la seva participació es inútil, passa per el reconeixement dels drets republicans de ciutadana, a ser informat i a participar en les decisions de les politiques públiques. Si el vot de la ciutadania es torna útil i necessari, es retorna la responsabilitat als ciutadans. La responsabilitat que ha estat robada per anys de politiques paternalistes, que deien que els estats i governs ho podrien arreglar tot.

Encara hi som a temps per donar-nos una llei que ja tenen tots els altres països amb Parlament propi, com ha dit el President Montilla, encara hi som a temps, ja que tot depèn de la voluntat política dels nostres representants, dels nostres partits. No es pot parlar amb boca grossa de que es defensa a Catalunya i amb els fets defensar els interessos electorals. Per Catalunya necessitem la generositat de tots els partits polítics i una ciutadania activa que no pari fins aconseguir els seus drets. Precisament per Catalunya i per la pròpia dignitat.

Carme Valls-Llobet.
Membre de la Comissió Promotora de la Iniciativa Legislativa Popular i Presidenta de Ciutadans pel Canvi.