FA 44 ANYS 400 DELEGATS ESTUDIANTILS I 33 INTEL·LECTUALS ESTAVEM CONSTITUINT EL SINDICAT DEMOCRÀTIC D’ESTUDIANTS DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA.
Durant el dies 9-10-11 de Març de 1966 es va constituir el SDEUB, com a Sindicat democràtic d’estudiants. Tal com ressenya Josep Maria Colomer a la Gran Enciclopedia catalana, i a l’Historia dels Països Catalans coordinada per Albert Balcells, ens vem trobar 440 delegats estudiantils i 33 intel·lectuals i professors.
Una mirada retrospectiva sobre la solidaritat ciutadana que es va despertar al voltant del que després es va denominar la “Caputxinada”, ja que varem estar tres dies tancats als Convent dels caputxins de Sarrià, envoltats per la policia, m’ha fet recordar que malgrat no érem conscients, quan estàvem a dins, de la repercussió social del nostre acte, en plena dictadura.
Un sol acte va fer prendre consciència a moltes generacions de joves que estaven apunt d’entrar a l’Universitat, fent Preuniversitari o sisè de Batxillerat i que m’he anat trobant després al llarg de la vida, i m’han confirmat com aquest fet els va obrir els ulls de l’absencia de llibertats democràtiques que teníem i de la necessitat de lluitar contra la dictadura per una societat més democràtica. També va tenir conseqüències dramàtiques per molta gent. Molts estudiants van ser enviats a fer el servei militar a Àfrica, amb la suspensió del privilegi que suposaven les milícies universitàries, i 69 professors de la Universitat de Barcelona foren expulsats l’estiu de 1966, per haver donat suport al SDEUB. Entre ells el Professor de Medicina Lluis Daufi, al que li vaig proposar assistir jo mateixa, i que va perdre l’oportunitat de continuar una carrera universitària, i es va veure obligat a dedicar la seva professió cap a la recerca. Des de aquestes línees, un record i un homenatge.
He recordat aquets fets, per el que varen suposar de compromís cívic, i de solidaritat ciutadana, en un moment, en que sembla que ens hagin tret tota responsabilitat a la ciutadania, i en la que per boca dels populistes volem donar la culpa de tot el que ens passa als governs, quan ens han robat la possibilitat de participar de forma plena en la solució del problemes de la “civitas”, i quan fa falta que tots i totes ajudem a la solució dels problemes immediats, no trobem les xarxes socials adequades per fer-ho. Encara que a Torruella de Montgri, m’explicaven dijous els grans exemples de solidaritat ciutadana durant la nevada, amb famílies ajuntant esforços, escalfant-se juntes, i compartint els queviures del rebost.
També ho he recordat perquè ahir vaig poder parlar sobre democràcia participativa i compromís cívic amb estudiants molt joves, a la trobada que el sindicat de estudiants (AJEC) feia a Pineda. Alguns estudiants es lamentaven de no haver pogut participar en lluites democràtiques ben definides, com las que varem fer nosaltres, ja que ells es sentien impulsat només a “mantenir” les conquestes democràtiques assolides per les generacions anteriors. Varem poder debatre com cada generació s’haurà d’afrontar a nous reptes, i que millorar la qualitat de la nostra democràcia, lluitar contra el frau i la corrupció, i defensar el nostre planeta de la destrucció que suposa el canvi climàtic, amb una lluita activa per les energies renovables que no depenguin del petroli ni de les nuclears, exigirà tanta o mes energia ciutadana que la emprada per lluitar contra la dictadura. Això si, no en tindrem prou amb un sindicat, necessitarem la força de les xarxes socials, dirigides al bé comú. Tinc confiança en les noves generacions de ciutadans i ciutadanes, que com els estudiants de fa quaranta anys, no es miren nomes el màlic, sinó que es comprometen a fer millor el seu futur. Crec que els seus drets de ciutadania haurien de ser respectats i que han de poden participar en la vida electoral des de els 16 anys. Seria un objectiu ciutadà per una societat que ja te llibertats però les exerceix poc.
Durant el dies 9-10-11 de Març de 1966 es va constituir el SDEUB, com a Sindicat democràtic d’estudiants. Tal com ressenya Josep Maria Colomer a la Gran Enciclopedia catalana, i a l’Historia dels Països Catalans coordinada per Albert Balcells, ens vem trobar 440 delegats estudiantils i 33 intel·lectuals i professors.
Una mirada retrospectiva sobre la solidaritat ciutadana que es va despertar al voltant del que després es va denominar la “Caputxinada”, ja que varem estar tres dies tancats als Convent dels caputxins de Sarrià, envoltats per la policia, m’ha fet recordar que malgrat no érem conscients, quan estàvem a dins, de la repercussió social del nostre acte, en plena dictadura.
Un sol acte va fer prendre consciència a moltes generacions de joves que estaven apunt d’entrar a l’Universitat, fent Preuniversitari o sisè de Batxillerat i que m’he anat trobant després al llarg de la vida, i m’han confirmat com aquest fet els va obrir els ulls de l’absencia de llibertats democràtiques que teníem i de la necessitat de lluitar contra la dictadura per una societat més democràtica. També va tenir conseqüències dramàtiques per molta gent. Molts estudiants van ser enviats a fer el servei militar a Àfrica, amb la suspensió del privilegi que suposaven les milícies universitàries, i 69 professors de la Universitat de Barcelona foren expulsats l’estiu de 1966, per haver donat suport al SDEUB. Entre ells el Professor de Medicina Lluis Daufi, al que li vaig proposar assistir jo mateixa, i que va perdre l’oportunitat de continuar una carrera universitària, i es va veure obligat a dedicar la seva professió cap a la recerca. Des de aquestes línees, un record i un homenatge.
He recordat aquets fets, per el que varen suposar de compromís cívic, i de solidaritat ciutadana, en un moment, en que sembla que ens hagin tret tota responsabilitat a la ciutadania, i en la que per boca dels populistes volem donar la culpa de tot el que ens passa als governs, quan ens han robat la possibilitat de participar de forma plena en la solució del problemes de la “civitas”, i quan fa falta que tots i totes ajudem a la solució dels problemes immediats, no trobem les xarxes socials adequades per fer-ho. Encara que a Torruella de Montgri, m’explicaven dijous els grans exemples de solidaritat ciutadana durant la nevada, amb famílies ajuntant esforços, escalfant-se juntes, i compartint els queviures del rebost.
També ho he recordat perquè ahir vaig poder parlar sobre democràcia participativa i compromís cívic amb estudiants molt joves, a la trobada que el sindicat de estudiants (AJEC) feia a Pineda. Alguns estudiants es lamentaven de no haver pogut participar en lluites democràtiques ben definides, com las que varem fer nosaltres, ja que ells es sentien impulsat només a “mantenir” les conquestes democràtiques assolides per les generacions anteriors. Varem poder debatre com cada generació s’haurà d’afrontar a nous reptes, i que millorar la qualitat de la nostra democràcia, lluitar contra el frau i la corrupció, i defensar el nostre planeta de la destrucció que suposa el canvi climàtic, amb una lluita activa per les energies renovables que no depenguin del petroli ni de les nuclears, exigirà tanta o mes energia ciutadana que la emprada per lluitar contra la dictadura. Això si, no en tindrem prou amb un sindicat, necessitarem la força de les xarxes socials, dirigides al bé comú. Tinc confiança en les noves generacions de ciutadans i ciutadanes, que com els estudiants de fa quaranta anys, no es miren nomes el màlic, sinó que es comprometen a fer millor el seu futur. Crec que els seus drets de ciutadania haurien de ser respectats i que han de poden participar en la vida electoral des de els 16 anys. Seria un objectiu ciutadà per una societat que ja te llibertats però les exerceix poc.