Valls-Llobet

Sunday, January 25, 2009

FEDERALISTES FENT XARXA

Publicat al diari EL PUNT. 23 de Gener de 2009.

Aquest any s’ha celebrat els trenta anys de la Constitució més llarga de la nostra història. La que ha permès el desenvolupament de les institucions de autogovern de les diverses nacionalitats i regions que composen l’Estat Espanyol, que estan gestionant més del 40 per cent de la despesa pública i a disposar del 50% dels funcionaris públics. Però l’autogovern precisa adequar la legislació i el finançament a les noves necessitats i al increment de la població, amb un equilibri fiscal proporcional a la seva aportació, i tenint en compte la cada vegada més necessària participació a nivell de Europa i de la Euroregió.
Si en un temps Catalunya va ser la locomotora econòmica del Estat Espanyol, des de el moment en que Pasqual Maragall va proposar el canvi del Estatut, Catalunya es va convertir potser sense voler, en la locomotora política dels canvis en la organització territorial de Espanya. Moltes autonomies van córrer a reformar els seus estatuts, malgrat la campanya de desprestigi cap a Catalunya orquestrada des de el PP, molts articles de altres estatuts d’autonomia votats en altres comunitats, son calcats del Estatut d’Autonomia de Catalunya. Fins i tot la Presidenta de la Comunitat de Madrid ha reconegut que les propostes de Catalunya a través del seu Estatut suposen un gran avenç en matèria de finançament perquè posen de manifest la necessitat de adequar-la al increment de la població.
Però el desenvolupament dels estatuts d’autonomia, topen amb la cotilla de una Constitució que ha servit durant trenta anys per crear i desenvolupar la Espanya de les autonomies, però que encara no reconeix, que s’ha constituït ja en embrió de un Estat federal, al que li manca també donar-se les formes de autogovern necessaris, i vinculants. Totes les democràcies han entès que les constitucions es poden revisar quan canvien les circumstancies, respectant els procediments democràtics i la voluntat de la ciutadania.
Per això un grup de federalistes amb veus provinents de tot l’estat espanyol, no podien deixar passar l’aniversari dels 30 anys de la Constitució, sense fer una declaració, demanant els canvis que creiem necessaris per constituir un estat federal, fort i ben organitzat, que permeti donar veu i respectar la diversitat i el nostre plurilingüisme. Creiem que el federalisme plural “aspira a reconèixer i arranjar les distintes nacions i regions que coexisteixen dins de Espanya, formulant un concepte de Espanya no excloent com nació de nacions i regions, que a la vegada també son plurals”.
Es ben cert que hi ha alguns partits polítics que sacralitzen la Constitució actual, com inamovible, quan no la van votar a favor en el seu moment o com més del 30 per cent de la població amb dret a vot, no la van poder ni votar perquè eren massa joves.
Son els que s’aferren a les lleis que ja no s’adeqüen al segle XXI, els que fan por a una gran nombre de altres partits, que al·leguen que si provoquem canvis podrien ser pitjors els resultats, ja que podríem tornar enrere les condicions d’autogovern i de llibertat de desenvolupament autonòmic que ara tenim. Però la por no es una bona consellera per cap canvi de progrés, ni per crear formules de convivència mes obertes i més respectuoses amb les diferències.

Fa 108 anys Pi i Margall, el segon President de la República espanyola, referint-se al creixent nombre de països del món que s’organitzaven amb formes federals, escrivia :“Va fent-se més prevalent el sistema federal i es lògic que això passi. No n’hi ha cap altre que racionalment conciliï l’agregació i la llibertat dels pobles; no n’hi ha cap altre que pugui reunir amb un feix les persones més heterogènies. Es pot assegurar que el que no el vegi bé, encara viu en el segle de emperador Don Carlos”.
Les reticències als canvis que segons Pi i Margall, situen algunes mentalitats prop del segle XVI, no ho son pas per la enèsima reforma del Codi Penal, del Estat espanyol. Som un país ben estrany en la Europa moderna, en els últims trenta anys, el que ha fet més canvis per endurir les penes, i menys canvis a les seves lleis constitucionals.

La declaració que es denomina “Construyendo la España Federal”, es va presentar públicament el 11 de Desembre a Madrid, i es pot trobar a www.seglexx1.com. Ha rebut ja més de 150 adhesions, del món acadèmic i de la societat civil, des de la majoria de autonomies del Estat, i urgeix a una reforma constitucional “que reconeix les identitats diverses, garanteixi el plurilingüisme, converteixi el Senat en una cambra territorial efectiva, legisli per garantir el efecte vinculant de les conferencies sectorials interterritorials, i faci efectiva la autonomia financera i la corresponsabilitat fiscal dels diferents nivells de govern, fent-la compatible amb la anivellació i solidaritat del conjunt del Estat”. La xarxa federal comença a caminar.

Carme Valls-Llobet
Presidenta de la Fundació Catalunya Segle XXI i de Ciutadans pel Canvi.

Tuesday, January 20, 2009

LA ERA DE LA RESPONSABILITAT CIUTADANA

Les paraules de Obama, a la seva investidura. m'animen a reprendre el blog, un mes després de la última entrada. M'agradat la seva cara de responsable, el seu rigor, la nul·la demagogia, i la crida a la responsabilitat i els deures dels ciutadans en la reconstrucció del pais i del món.
Ha demostrat que sap en la seva pell que som diversos, en el color de la pell, en les religions que creiem, en els treballs, pero que aquesta diversitat té com finalitat la construcció de la nostra convivència.
Avui es un dia per la esperança i per el desig de vènçer les dificultats. No ha amagat en la primera part del discurs la situació de crisis, i els limits que ara tenim per el desenvolupament.
Pero ha fet una crida a la participació, i a la voluntat política. Tots i totes som responsables i no hem de parar de exercir-ho.
Carme Valls-Llobet