JUTGES I CIENTIFICS EN BUSCA DE LA MATEIXA VERITAT. I els polítics?

En Jorge Wagensberg publica un interesant article al Pais (8-12-07) analitzant el metode científic i jurídic per acostarse a la veritat, i assenyala les dificultats per acostar-se al anàlisi de la realitat, per la complexitat i diversitat de situacions. A propòsit de la presentació al món del canvi climàtic per part de grups de cientifics, assenyala la funció acusadora o de desprestigi de molts altres que no creuen aquesta alarma mundial o que es mouen per interessos no especificats.

Aquest es el repte que tenim tambè en política, encara que la majoria de opinions versades entorn al dret a decidir, dret que compartim, no deixen clar quina es la veritat que volen trobar, o si en realitat ens volen fer creuere la que ja tenen. Per sort m'he pogut passar els dies de pont rellegint a Hanna Arendt que sempre m'ajuda a comprendre, més que a justificar, i estic esperançada que l'época dels debats, i de les Agores de reflexió política ens faran avançar en la búsqueda de la veritat política. Diu ella que “ La polis es va formar entorn de l’àgora homèrica, el lloc de reunió i discussió dels homes lliures, a on lo pròpiament ‘polític’ es centrava a parlar de algun tema amb i cap els altres....un a força de convicció i persuasió que regeix sense violència ni coacció entre iguals i que ho decideix tot. La guerra i la violència associada a ella van ser excloses per complert del que era pròpiament polític....violentament es comportava la polis com un tot enfront de altres estats o ciutats-estat, però precisament en aquets moments es comportava, segons els mateixos grecs, ‘apolíticament’” La política es generava entorn del debat i la guerra i la violència eren considerades apolítiques, perquè una guerra no es pot fer sense ordres ni obediència, ni deixant les decisions al criteri de les conviccions, els grecs pensaven que les guerres pertanyien a un àmbit no-polític. Podem suposar si pensarien que les actuals comtesses electorals son també apolítiques, al ser mes guerres a on tot s’hi val que feina per expressar les pròpies conviccions?.
Tanmateix la construcció de lo polític no es basava en el talent de la oratòria o de la capacitat per argumentar, sinó l’aportació de la pluralitat de visions sobre un mateix tema, que es capaç de enriquir a tots i totes la visió de conjunt. Per pensar la política, també en paraules de Hanna Arendt hem de arribar a entendre i comprendre el món real “ Si es veritat que una cosa tant en el món de lo históric-polític com en el de lo sensible només es real quan es mostra i es percebuda des de totes les seves facetes, aleshores serà sempre necessària una pluralitat de persones o pobles i una pluralitat de punts de vista per fer possible la realitat i garantir la seva persistència....Quan més pobles hi hagi en el món vinculats entre ells de una o altra manera, més mon es formarà entre ells i més ric serà el món. Quants més punts de vista hi hagi en un poble, des de els que mirar un món que acull i ens suporta a tots per igual, més important i oberta serà la nació”.
I com sembla que per fer programes polítics electorals el PSOE s'ha posat a convocar pensadors, hem pogut llegir a la premsa dues afirmacions que saludo efusivament:
Jeremy Rifkin,especialista en el canvi de model energètic, va animar a continuar explorant energies alternatives, i a oblidar les centrals nuclears que a banda el perill que suposen, tenen els dies comptes per el dèficit de urani al 2030. El futur es la energia renovable amagatzemada al hidrogen com fa anys que saben tots els enginyers joves i en concret Joan Orus que va fer el perimer cotxe mogut per energia solar de Catalunya.
Per altra banda George Lakoff, neurolinguista, va expresar que la diversitat es la força del nostre pais, i va afegir que no solsament els partits han de lluitar per canviar el model de societat, sino que les plataformes socials i civiques s'han de implicar en la defensa del model progresista.
Els reptes que s'ens obren davant de una campanya electoral que quasi ha començat es analitzar els arguments i obrir debats ciutadans. No es cert que tots els polítics son iguals. Ho acostuma a dir qui no té cap idea diferent i nomes vol conservar els seus privilegis.